Donat que el bloc original ha deixat d'existir, he copiat les 84 entrades al bloc nou. Estaran datades per saber en quin moment van ser escrites.
Ara mateix no sé si seguiré publicant a Treballem per l'educació, ja ho veurem.
Nit del 18 de setemre 2018
dimarts, 18 de setembre del 2018
CINEMA SOCIAL A PARLAVÀ: IN THIS WORLD ( parlem dels refugiats )
29 de gener, fa fred, però en Sebas ja s'ha cuidat de posar bé les cadires i encendre les estufes per caldejar l'escenari de la sala polivalent de Parlavà.
EL FRACÀS D'EUROPA
Avui, dins del III cicle de Cinema Social que organitzo al poble passarem una pel·lícula per parlar dels refugiats, per debatre sobre el que està passant arrel de la fugida de persones de la guerra de Síria i altres conflictes.
IN THIS WORLD explica com les persones que fugen de la guerra arrisquen la vida per venir a Europa.
Narra en primera persona el viatge que fan milers d'asilats pels polsosos camins d'Orient Mitjà en mans de les màfies de traficants de persones per sortejar les barreres que es troben en cada frontera i finalment en l'entrada a la Unió Europea.
La intenció del director era humanitzar les fredes estadístiques i mostrar que darrera les xifres d'estrangers sempre hi ha un viatge i una història humana.
En el programa de mà hem escrit aquests quatre apunts:
ALGUNS XIFRES
1) Tal com estava anunciat des de fa temps, aquest any 2015 el nombre de refugiats que han arribat a Europa ha superat ja la xifra d’un milió de persones.
2) Malgrat l’empitjorament de les condicions del mar Egeu per l’hivern, continua sense cessar el flux d’immigrants que intenten arribar a les illes gregues des de les costes de Turquia, amb naufragis diaris.
EL FRACÀS D'EUROPA
En una nova intervenció del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, recrimina tots els països europeus d’haver fracassat en el repartiment de refugiats i els adverteix que els controls fronterers no resolen el problema i poden acabar amb el mercat comú.
El repartiment de refugiats es va aprovar l’octubre passat, amb l’oposició d’alguns països de l’est d’Europa, però fins avui només han estat recol·locats 272 dels 160.000 acordats
LA MANCA DE SOLIDARITAT D'ESPANYA
Els jesuïtes denuncien que Espanya s’ha compromès a acollir 19.000 persones arribades a les costes d’Itàlia i de Grècia, però fins ara només han arribat 18
ARRIBA EL FRED PERÒ L'AJUDA HUMANITÀRIA D'EUROPA SEGUEIX SENSE ARRIBAR
El que ja es veia venir des de fa setmanes, ha succeït. Ha arribat el fred glacial, i els refugiats continuen movent-se per l’est d’Europa, sense que ningú hagi pres mesures efectives. Ha baixat la intensitat del flux, però cada dia continuen arribant entre 1.000 i 2.000 persones al camp de refugiats de Preservo (Sèrbia). L’organització “Save the Children” ha denunciat que el termòmetre baixarà a -20º en diferents zones de Sèrbia i Macedònia.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En el col.loqui posterior al passi hem conegut una persona, l'Esteve Valentí que ens ha explicat la seva experiència de cooperant lliure en el camp de refugiats d' Idomeni a Grècia. Ell és una dels milers de persones que davant la inoperància dels Estats s'ha decidit d'una forma totalment altruista anar a donar un cop de mà a tota la gent que fugint de la guerra està arribant a Europa via Grècia. Ha estat molt interessant poder escoltar de primera mà què està passant allà. Ens hem apuntat el seu telèfon perquè qui sap si també ens decidim a anar-hi amb ell en el seu proper viatge.
Sobre la pel·lícula hem trobat aquesta informació:
In this World (En este mundo) es uno de los más provocativos y originales films que han llegado a la industria del cine británico en años. El tema – inmigración y asilo – no puede estar mas de moda. Este film es el triunfo del coraje y la visión del director Michael Winterbottom y su equipo, que han sido recompensados en el ultimo Festival de Berlín con el Oso de Oro a la Mejor Película.
La película es una profunda exploración del problema del asilo. La historia sigue el viaje de dos refugiados afganos desde un campo de refugiados de Pakistán hasta Londres con las mafias de traficantes de refugiados como telón de fondo. Aunque los dos jóvenes interpretan un papel, ellos son genuinos refugiados afganos, reclutados por la directora de casting Wendy Dallington del campo de refugiados de Shamsato en Pakistán. El viaje que muestra el film es idéntico al que realizan miles de asilados por los polvorientos caminos de Oriente Medio. La intención del director era humanizar las frías estadísticas y mostrar que tras las cifras de extranjeros en el Reino Unido siempre hay un viaje y una historia humana. Sin embargo lo que realmente ha impactado a la opinión publica es que tras el fin del rodaje y el regreso de los dos protagonistas a su hogar en el campo de refugiados de Pakistán, uno de ellos, Jamal Udin Tourabaz con solo quince años decidió utilizar el dinero del film para hacer el viaje a la tierra prometida, esta vez real y en avión. El joven, que ahora vive en Londres, ha visto como su solicitud de asilo ha sido rechazada y solo un permiso especial de ultima hora le ha permitido permanecer en Inglaterra solo hasta cumplir los 18 años.
Los productores Andrew Eaton y Anita Overland están comprensiblemente preocupados de que el interés de la prensa por el caso de Jamal pueda terminar perjudicándole en su intención de quedarse definitivamente en el país. “Jamal llego al Reino Unido por sus propios medios. Nosotros no sabíamos que llevaba aquí cerca de dos meses. Indirectamente, posibilitamos que pudiera venir gracias a lo que le pagamos por la película y al visado que tenia para el rodaje”, afirma Eaton. Para Winterbottom el hecho de que uno de los actores haya vuelto al Reino Unido para pedir asilo, refuerza el mensaje político del film.
“Obviamente no estaba planeado, pero el hecho de que Jamal volviera contribuye tanto a la ficción como a la realidad. Muestra lo real que es este tema. Unas 3000 personas llegaron a Italia en botes justo en el momento en que rodábamos con nuestra gente haciendo lo mismo que ellos, y todos tenían historias similares a ésta. Y con todo esto no los queríamos allí, queríamos que se volvieran aunque el hecho de devolverles fuera una reacción cruel para la gente con historias como la de Jamal.”
Fue la respuesta al tema del asilo en la última campaña electoral la que proporcionó la inspiración inicial para la película. Winterbottom estaba atrapado en la idea que la mayor parte de los partidos políticos tenían sobre conseguir un voto seguro prometiendo ser tan obstructivo como fuera posible con los refugiados y creando condiciones lo suficientemente desagradables para todos aquellos que entraban en el país. A la misma vez había nuevas historias de refugiados que morían de hipotermia, que se colgaban de las ruedas de un jumbo o de chinos que morían en masa en un contenedor de carga. Winterbottom recuerda, “Leía historias como esas en los periódicos y pensaba en el esfuerzo tan increíble que la gente hacía para llegar a este país, y me preguntaba porque reaccionábamos tan hostilmente cuando llegaban aquí. Quizás si la gente pensara mas en las experiencias de esas personas como refugiados, simpatizarían mas con su situación.”
En la primera etapa del proyecto, el guionista Tony Grisoni apareció. Su búsqueda inicial incluía numerosas historias de primera mano de gente que había entrado en Europa de manera ilegal. También visitó el campo de refugiados de Sangatte, que proporcionaba ayuda a aquellos que querían viajar como polizones en trenes. En el otoño de 2001, estaba obligado a hacer un viaje a Pakistán junto a Winterbottom, para así trazar la ruta que aparecería en la película. Pero llegó el 11 de Septiembre. Grisoni dice, “El 12 de Septiembre llamé a Michael y le dije: `¿qué piensas ahora?´. Él me dijo, `Ahora quiero hacerlo con mas motivo.´ “
PRESENTACIÓ DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL A TORROELLA DE MONTGRÍ.
Un any més la Comissió de l'Agenda du a terme la Campanya de l'Agenda fent les presentacions i xerrades a l'entorn del tema que s'ha tractat.
L'agenda del 2016 parla d'una qüestió important per a la humanitat i que hem de saber com abordar per canviar el rumb de les coses, per fer possible un altre món més just i igualitari. El tema és DESIGUALTAT I PROPIETAT.
He fet la presentació a Torroella a Casa Pastors el dia 19 de desembre. Va venir poca gent, però la veritat és que va ser molt enriquidor el que vam poder intercanviar amb les intervencions de tots.
Per fer la presentació vaig llegir alguns articles de l'Agenda i en vaig preparar aquest text per convidar a la reflexió i al diàleg:
PRESENTACIÓ A TORROELLA DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL
1- l,espot televisiu.
2- PRESENTACIÓ DIAPOSITIVES
Donar les gràcies i la benvinguda
1- Explicar què és l'agenda, és una eina pedagògica, és una eina educativa per a tothom grans i petits, per l'educació popular , per a la sensibilització de les persones sobre els temes que ens afecten com a humanitat i com a societat cadascú en el seu país o comunitat.
És així perquè cada any es recullen els escrits de moltes persones que des de camps diferents fan una lectura de la realitat social i política crítica, qüestionant el que ens volen fer creure des de la majoria dels mitjans de comunicació de masses.
L'agenda diem que és mundial perquè va néixer a Amèrica però arriba a Europa, Espanya i Catalunya. Està traduïda a l'italià, al portuguès i ara també a l'anglès.
2- l'agenda va ser una idea de Pere Casaldaliga i Josep Maria Vigil, ara fa justament 25 anys. Va ser en la celebració dels 500 anys de la colonització dels espanyols , res a celebrar d'un procés que va trencar la història de milions de persones.
3- la campanya d'anada i tornada vol dir això que els escrits es fan en els dos continents i es comparteixen. Durant molt de temps des d'aquí s'ha finançat l'edició per poder distribuir l'agenda en paper. Actualment ja existeixen les versions digitals, però no hem d'oblidar que a moltes parts d'Amèrica internet encara no es una realitat.
L'edició catalana té articles de persones d'aquí perquè cada any es fa un concurs d'opinió escrita, i els premiats son publicats.
4- la campanya- son tots els actes que es fan a l'entorn de l'agenda així com la difusió dels materials didàctics. D'aquí ve que avui es faci la presentació a Torroella i que podreu adquirir l'agenda per 8 euros.
A més s'han editat diversos materials com ara el calendari, els mapes de Peters, els contes i els vídeos de la col·lecció EXCUSES. Així com la digitalització de tots els articles.
Resta oberta la proposta de crear un grup d'educadors per treballar com portar aquests materials a les aules dels nostres centres.
Com treballem amb els més petits l'educació en els valors de la solidaritat, de la cooperació entre persones i com eduquem per ser conscients de la importància de respectar es drets humans per a tothom igual i ser conscients del que passa en el nostre entorn.
L'agenda es una aposta per retornar als valors ètics que entren en contradicció amb els valors que s'imposa en la societat actual capitalista que apel·la a l'individualisme i a la competitivitat entre les persones i el consumisme.
5- la comissió es un grup de persones vinculades en aquesta associació que forma part de la Coordinadora d'ONGs de les Comarques Gironines i Maresme.
Aquí a Torroella hi ha estat vinculat en Vicenç Fiol i el rector Josep Barcons.
La comissió manté un BLOC al que hi podeu trobar les notícies que no trobareu als mitjans convencionals. Un facebook i un twiter.
6-L'agenda 2016 té com a tema DESIGUALTAT I PROPIETAT
Com heu pogut veure en el anunci del començament , us ho recordo:
85 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobre del planeta.
I aquest 50% més pobre té només el 5% de la riquesa
l'1% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL acapara la mateixa riquesa que el 99% restant. Però aquesta realitat no la podem pensar com una foto fixa, o pitjor encara com una desgracia que ens ha caigut del cel i que no s'hi pot fer res.
Per començar no és una foto fixa, sinó que es un procés que va a pitjor. Es a dir durant el 2016 aquest 1% passarà la ratlla del 50% i augmentarà encara més el seu patrimoni.
Estem davant d'un procés d'acumulació per part de les elits financeres i polítiques i de l'exclusió i la marginació en la pobresa extrema de milions de persones.
Podem dir que aquest és un procés mundial i que ja no és exclusiu dels països en desenvolupament sinó que està estès a tots els països , Europa i EEUU.
I tot plegat té unes causes. No sempre hem estat així, fa 40,50 anys no estàvem així, la bretxa no era tan forta ni acusada.
LA DESIGUALTAT ÉS EL MAL DEL NOSTRE TEMPS. Desigualtat entre països, entre persones d'un mateix país, entre el nord i el sud. Si no canvia el sistema anem al col·lapse de la humanitat.
OXFAM INTERMON afirma en l'infome Iguals... que acabant amb l'extrema riquesa es podria acabar quatre vegades amb l'extrema pobresa.
Catalunya i Espanya formem part del món i els darrer informes ens diuen que aquí han crescut les desigualtats en els darrers 10 anys, des de l'inici de la crisi, que a la resta d'Europa.
(Podem afirmar que hem passat d'un estat del Benestar feble en que els serveis públics i la protecció social era insuficient , però que mantenia una certa cohesió social, a un desmantellament dels serveis públics i els sistemes de protecció social.)un procés en el que els diners de les classes populars han servit per finançar el deure de la banca. I amb el pretext de la crisi financera s'han retallat drets i recursos públics.
Però tornant al procés d'empobriment i de l'acumulació de la riquesa extrema, ens n'hem de preguntar les causes, ja que no és una creació de l'atzar o una creació divina, es una construcció humana: el sistema capitalista en la seva versió neoliberal. Les polítiques neoliberals que van començar en les dècades dels 70-80 Tatcher i Reagan.
Van començar escanyant els països endeutats del sud i han acabat imposant les retallades socials i les retallades de drets a tot el món occidental.
DAVANT D'AIXÒ LA ONU havia fixat els objectius del Mil·lenni per al 2015 ,i ara hem vist que en alguns llocs concrets pot haver millorat , però els grans números ens demostren que no anem bé. Els objectius eren acabar amb la pobresa extrema, amb la fam i aconseguir educació primària per a tothom. Mans Unides ens diu que 795 milions de persones estan passant fam.
LLEGEIXO A L'AGENDA UN ARTICLE DE ALFREDO TORO (veneçolà) que intenta fer un resum de les causes, com s'ha arribat fins aquí?
1- La dependència de la indústria de les finances faria que la rendibilitat passa a ser el principal objectiu de l'empresa amb la qual cosa s'entra en la carrera de disminuir les despeses de producció i amb això a la devaluació de la mà d'obra. Les empreses busquen a on han de pagar menys als treballadors i deslocalitzen la producció.
2 –La globalització provocada per la revolució de la tecnologia de la informació i del transport fa que sigui fàcil la deslocalització i les empreses van a on troben la mà d'obra més barata.
3-La incorporació al mercat laboral de milions de persones de Xina, Índia i països asiàtics.
Tots plegat convergeix en la destrucció de la ocupació en llocs on la gent està formada pel treball i que partia d'un estat de drets i per altra banda sotmet a milions de persones a noves formes d'esclavisme.
Tot plegat, com dèiem, fa que es amos de les tecnologies i del capital van acumulant riqueses a velocitat exponencial mentre que la mà d'obra cada cop representen menys.
No obstant, anem a pitjor ja que segons afirmen els experts s'està evolucionant envers màquines intel·ligents cada vegada més econòmiques que hauran de suplantar l'obrer de baix cost.
Per altra banda, les polítiques del món afavoreixen els beneficis de les grans empreses i fan les lleis per protegir-los.
El neoliberalisme parla d'individus, no vol sentir a parlar de col.lectivitats, per això no té en compte els drets humans que son la única eina per salvaguardar la dignitat de l'ésser humà i a tots per igual. Ara ho estem veient en la UE amb la situació dels refugiats, no es respecten els seus drets ni la seva dignitat com a persones.
Podíem estar hores per explicar les causes de les desigualtats i com hem arribat fins aquí. Us recomano el que escriu Joao Pedro Stedile de Moviment dels sense terra del Brasil. Ell parla de l'ofensiva del capital, de la crisi alimentària, de la crisi climàtica, precarització del treball, concentració de la propietat, el deteriorament de la democràcia, de les guerres, i encara del control ideològic de les ments de la població i finalment de la manipulació de la universitat i la ciència que s'utilitzen per augmentar la productivitat i els guanys del capital, en comptes d'estar al servei de les necessitats dels pobles.
ÉS MOLT INTERESSANT EL QUE ESCRIU LUIS INFANTI vicari d'Aysen a Xile ell diu que s'ha de posar «fora de la llei» les lleis, les institucions, i pràctiques socials col·lectives que generen i alimenten l'empobriment a nivell local, nacional i mundial. DECLARA LA EXTREMA POBRESA IL.LEGAL.
I després de veure i jutjar, a l'agenda hi podem trobar els articles que ens conviden a actuar. Què hi podem fer nosaltres?
CONTE DEL COLIBRÍ.
A aixo ens criden els promotors de l,agenda quan diuen: que cal despertar, que és hora de canviar les regles. És urgent que trenquem l'encanteri d'aquesta hegemonia, començant a fer pràctiques ciutadanes alternatives, i ser coherents amb una participació política democràtica responsable. Quan comencem a creure en els pobres, votarem els partits dels pobres...
Però quina es la formula per acabar amb les desigualtats. Llegint els articles de l'agenda n'he trobat unes quantes...doncs anem a veure:
Educació pública i universal perquè d'entrada tothom tingui les mateixes oportunitats. Si no es fa així les desigualtats estan servides.
Banca ètica.
DECREIXEMENT
Un sistema tributari o fiscal que tregui les exempcions als més rics i que deixi d'estar concentrat en els impostos que paguen assalariats i consumidors. Fiscalitat justa, o transvàs de recursos de dalt a baix.
Producció local i propietat de la terra repartida enlloc d'estar en mans dels latifundistes que es carreguen el teixit social i la naturalesa.
Sobirania dels pobles i les comunitats. Sobirania alimentària
REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA : TREBALL
el canvi tecnològic i ecològic no es pot fer a costa del treball.
Fins ara es el que esta passant:
Destrucció de llocs de treball. Deslocalització de les empreses.
Precarització de la feina
Culpabilització dels aturats.
Deslegitimació dels sindicats com a eines de lluita col·lectiva.
Retallada de drets laborals.
EMPRESES SOCIALMENT RESPONSABLES O AMB CRITERIS ÈTICS que fan triple balanç: obtenció de beneficis, respecte a les persones (proveïdors,consumidors i treballadors) i respecte al medi ambient.
Avui que estem de reflexió , val la pena pensar quins partits ens ofereixen la millor opció per avançar vers una societat més igualitària i justa. Alguns ja ens han demostrat el que saben fer, el que els interessa, a favor de qui estan, altres encara no no ho han pogut demostrar governant o tot just comencen. Hi haurem de pensar...
En tot cas us convido a debatre, a llegir, a formar-nos, a ser crítics i a no quedar-nos asseguts.
Finalment visionem el video LOS NADIES sobre el poema de Eduardo Galeano
7N MANIFESTACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES
#7N
El dissabte 7 de novembre vaig assistir a la gran manifestació estatal #7N Contra les violències masclistes convocada per les organitzacions feministes del país i en la que han assitit moltes associacions d,arreu dels territoris, partits polítics i sindicats.
Milers de persones s,han concentrat al centre de Madrid amb múltiples pancartes de totes mides i formes exhibint el color violeta i denunciant totes les formes d,opressió masclista.
El feminisme reclama un pacte d,Estat per acabar amb aquesta lacra social. Més enllà de les lleis vigents en el codi penal cal actuar amb molta més contundència tant en instàncies policials com judicials.
Aquests dos dies a Madrid he compartit carrer i taula amb un grup de dones activistes que per les seves professions coneixen bé de què estem parlant quan es tracta de igualtat, de polítiques d,igualtat i de lluita contra el patriarcat.
Les advocades ens explicaven que en casos de violència contra les dones hi ha molt poques sentències condemnatòries. Que moltes vegades els jutges es limiten a posar un ordre d,allunyament i uns dies de serveis a la comunitat. Costa molt d,explicar- deien- perquè l,entremat de proves psicològiques, informes psicosocials, que intervenen en un judici és complexe i opac, moltes vegades, incoherent amb la realitat de la dona i sovint no es posa de part d,ella. En un judici pots trobar-te fàcilment amb tergiversacions que culpabilitzen a la dona per haver permés ésser maltractada. Són pràctiques que s,haurien de denunciar però que el fer-ho requereix estudiar i posar a la llum documentació que sovint no és tant fàcil d, aconseguir.
Deien que començaran un treball de visibilització de les sentències que es dicten c
ontra els maltractadors i assassins. Pot ser una molt bona i necessària iniciativa.
Les polítiques feien esment a la necessitat de dotar de recursos les polítiques d,igualtat. Els drets de la igualtat entre homes i dones s,han de fer efectius en tots els àmbits i ja sabem que les dones amb més vulnerabilitat social també són les que més exposades estan a la discriminació, a la invisibilització social, formes de violència subtil que fa un mal que no es veu, però que deixa rastre a qui el pateix. Per tant fan falta molts més recursos que els que actualment es destinen per part de les administracions públiques per a les polítiques de protecció i inserció sociolaboral de les dones.
Les sindicalistes ens parlaven de la bretxa salarial i de tantes altres formes de discriminació com per exemple l,acomiadament per estar embarassada. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit i potser el que primer cal fer es prendre,n consciència i no acceptar com a normal això que dia a dia passa en el nostre entorn més immediat. Però hi ha un camí començat de denúncia que caldrà seguir fent amb més força encara per part dels sindicats.
Les ensenyants també tenim el nostre propi discurs, des de l,educació podem fer molt, la coeducació i la pràctica quotidiana de la igualtat en tots els àmbits de la vida, començant per les relacions que establim en el nostre entorn més immediat.
Aquests dies a la capital també he viscut allò que en podríem dir la confluència de moviments feministes. És evident que el feminisme no és ni molt menys un bloc compacte. Hi ha diferents abordatges en la qüestió de la defensa dels drets de les dones, de les polítiques d,igualtat. També estem en un moment en que les feministes dels anys 70 i 80 sostenen punts de vista que potser no comparteixen del tot amb les joves que s,incorporen als moviments participatius actuals. Crec que es molt bo i saludable que es facin diferents abordatges, però també crec que les joves han de llegir a les grans perquè elles han fet un treball profund de conceptualització. Les realitats socials canvien i ara la dona participa molt més en la societat que fa trenta o quaranta anys, però les situacions de desigualtat no s,han eliminat. Cal estar molt alerta perquè el patriarcat no s,ha abolit i utilitza noves formes de dominació, formes subtils que escapen a una mirada superficial.
Primer: les xifres. Cuántes morts provoca la violència de gènere?
Segon: concepte. Per què parlem de violències en plural. ( article nueva tribuna?)
Tercer: el manifest diu el que ha de dir.
Nota 2
He tornat a Torroella i penso que està passant respecte la violència cap a les dones i menors en el nostre municipi. per això m,entrevisto amb la coordinadora de làrea d,Acció social
El dissabte 7 de novembre vaig assistir a la gran manifestació estatal #7N Contra les violències masclistes convocada per les organitzacions feministes del país i en la que han assitit moltes associacions d,arreu dels territoris, partits polítics i sindicats.
Milers de persones s,han concentrat al centre de Madrid amb múltiples pancartes de totes mides i formes exhibint el color violeta i denunciant totes les formes d,opressió masclista.
El feminisme reclama un pacte d,Estat per acabar amb aquesta lacra social. Més enllà de les lleis vigents en el codi penal cal actuar amb molta més contundència tant en instàncies policials com judicials.
Aquests dos dies a Madrid he compartit carrer i taula amb un grup de dones activistes que per les seves professions coneixen bé de què estem parlant quan es tracta de igualtat, de polítiques d,igualtat i de lluita contra el patriarcat.
Les advocades ens explicaven que en casos de violència contra les dones hi ha molt poques sentències condemnatòries. Que moltes vegades els jutges es limiten a posar un ordre d,allunyament i uns dies de serveis a la comunitat. Costa molt d,explicar- deien- perquè l,entremat de proves psicològiques, informes psicosocials, que intervenen en un judici és complexe i opac, moltes vegades, incoherent amb la realitat de la dona i sovint no es posa de part d,ella. En un judici pots trobar-te fàcilment amb tergiversacions que culpabilitzen a la dona per haver permés ésser maltractada. Són pràctiques que s,haurien de denunciar però que el fer-ho requereix estudiar i posar a la llum documentació que sovint no és tant fàcil d, aconseguir.
Deien que començaran un treball de visibilització de les sentències que es dicten c
Les polítiques feien esment a la necessitat de dotar de recursos les polítiques d,igualtat. Els drets de la igualtat entre homes i dones s,han de fer efectius en tots els àmbits i ja sabem que les dones amb més vulnerabilitat social també són les que més exposades estan a la discriminació, a la invisibilització social, formes de violència subtil que fa un mal que no es veu, però que deixa rastre a qui el pateix. Per tant fan falta molts més recursos que els que actualment es destinen per part de les administracions públiques per a les polítiques de protecció i inserció sociolaboral de les dones.
Les sindicalistes ens parlaven de la bretxa salarial i de tantes altres formes de discriminació com per exemple l,acomiadament per estar embarassada. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit i potser el que primer cal fer es prendre,n consciència i no acceptar com a normal això que dia a dia passa en el nostre entorn més immediat. Però hi ha un camí començat de denúncia que caldrà seguir fent amb més força encara per part dels sindicats.
Les ensenyants també tenim el nostre propi discurs, des de l,educació podem fer molt, la coeducació i la pràctica quotidiana de la igualtat en tots els àmbits de la vida, començant per les relacions que establim en el nostre entorn més immediat.
Aquests dies a la capital també he viscut allò que en podríem dir la confluència de moviments feministes. És evident que el feminisme no és ni molt menys un bloc compacte. Hi ha diferents abordatges en la qüestió de la defensa dels drets de les dones, de les polítiques d,igualtat. També estem en un moment en que les feministes dels anys 70 i 80 sostenen punts de vista que potser no comparteixen del tot amb les joves que s,incorporen als moviments participatius actuals. Crec que es molt bo i saludable que es facin diferents abordatges, però també crec que les joves han de llegir a les grans perquè elles han fet un treball profund de conceptualització. Les realitats socials canvien i ara la dona participa molt més en la societat que fa trenta o quaranta anys, però les situacions de desigualtat no s,han eliminat. Cal estar molt alerta perquè el patriarcat no s,ha abolit i utilitza noves formes de dominació, formes subtils que escapen a una mirada superficial.
Primer: les xifres. Cuántes morts provoca la violència de gènere?
Segon: concepte. Per què parlem de violències en plural. ( article nueva tribuna?)
Tercer: el manifest diu el que ha de dir.
Nota 2
He tornat a Torroella i penso que està passant respecte la violència cap a les dones i menors en el nostre municipi. per això m,entrevisto amb la coordinadora de làrea d,Acció social
L'OBEDIÈNCIA JA NO ÉS UNA VIRTUT.
L'OBEDIÈNCIA JA NO ÉS UNA VIRTUT.
Avui fa 50 anys que el setmanari del partit comunista Italià, Rinascita, era l'únic mitjà de comunicació escrita que publicava una carta oberta que havien escrit els alumnes de l'escola de Barbiana juntament amb el seu mestre Lorenzo Milani.
L'obediència ja no és una virtut és el títol d'un llibre editat per Rosa Sensat , edició a càrrec de Miquel Martí Solé que ens parla de la vida i l'obra del Pedagog italià Lorenzo Milani.
El llibre té dues parts; en la primera es publiquen dues cartes escrites per Milani amb l'ajuda dels seus alumnes arrel d'una carta publicada als diaris per part dels capellans castrenses el febrer de 1965; i en la segona l'editor ens endinsa en la vida i l'obra de Milani, així com en els principis bàsics de l'escola que va crear a Barbiana , un poble de les muntanyes de la Toscana.
Els capellans castrenses deien en una carta als diaris que L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA" havia de ser considerada un insult a la Pàtria i era segons ells una expressió de vilesa , extranya al manament cristià.
El tema de l'objecció de consciència havia estat debatut a l'escola de Barbiana i per això seguint el mètode d'escriure textos col.laborativament, Lorenzo Milani i els seus alumnes van redactar una carta on exposaven els seus arguments en contra de l'opinió expressada pels capellans.
Les més de cent còpies que en van fer les van enviar a tots els capellans de la diòcesi de Florència i als principals diaris i revistes d'Itàlia en qualitat de carta oberta.
Només el setmanari del partit comunista Rinascita la va publicar íntegrament el 6 de març de 1965, avui fa 50 anys!!!
Estic de sort, avui reprenent la lectura d'aquest llibre m'he adonat de la coincidència de la data i aixó m'ha mogut a escriure una nova entrada al meu bloc que tenia oblidat des de l'agost de l'any passat!!!
No puc acabar sense recomenar-vos el llibre del que us parlo: L'OBEDIÈNCIA JA NO ÉS UNA VIRTUT. Miquel Martí Solé. Edició de Rosa Sensat Col.lecció Referents.
I llegiu també el llibre escrit pels alumnes de l'Escola da Barbiana CARTA A UNA MESTRA si és que no ho heu fet ja. No té desperdici.
Avui fa 50 anys que el setmanari del partit comunista Italià, Rinascita, era l'únic mitjà de comunicació escrita que publicava una carta oberta que havien escrit els alumnes de l'escola de Barbiana juntament amb el seu mestre Lorenzo Milani.
L'obediència ja no és una virtut és el títol d'un llibre editat per Rosa Sensat , edició a càrrec de Miquel Martí Solé que ens parla de la vida i l'obra del Pedagog italià Lorenzo Milani.
El llibre té dues parts; en la primera es publiquen dues cartes escrites per Milani amb l'ajuda dels seus alumnes arrel d'una carta publicada als diaris per part dels capellans castrenses el febrer de 1965; i en la segona l'editor ens endinsa en la vida i l'obra de Milani, així com en els principis bàsics de l'escola que va crear a Barbiana , un poble de les muntanyes de la Toscana.
Els capellans castrenses deien en una carta als diaris que L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA" havia de ser considerada un insult a la Pàtria i era segons ells una expressió de vilesa , extranya al manament cristià.
El tema de l'objecció de consciència havia estat debatut a l'escola de Barbiana i per això seguint el mètode d'escriure textos col.laborativament, Lorenzo Milani i els seus alumnes van redactar una carta on exposaven els seus arguments en contra de l'opinió expressada pels capellans.
Les més de cent còpies que en van fer les van enviar a tots els capellans de la diòcesi de Florència i als principals diaris i revistes d'Itàlia en qualitat de carta oberta.
Només el setmanari del partit comunista Rinascita la va publicar íntegrament el 6 de març de 1965, avui fa 50 anys!!!
Estic de sort, avui reprenent la lectura d'aquest llibre m'he adonat de la coincidència de la data i aixó m'ha mogut a escriure una nova entrada al meu bloc que tenia oblidat des de l'agost de l'any passat!!!
No puc acabar sense recomenar-vos el llibre del que us parlo: L'OBEDIÈNCIA JA NO ÉS UNA VIRTUT. Miquel Martí Solé. Edició de Rosa Sensat Col.lecció Referents.
I llegiu també el llibre escrit pels alumnes de l'Escola da Barbiana CARTA A UNA MESTRA si és que no ho heu fet ja. No té desperdici.
L'agenda llatinoamericana mundial 2015: DRETS HUMANS
L'Agenda que es prepara pel 2015 està dedicada a parlar dels Drets Humans com a (R)EVOLUCIÓ PENDENT. L'agenda catalana publica alguns escrits en català que s'han seleccionat en un concurs d'articles d'opinió.
Aquest text el vaig escriure el mes de maig per participar en el concurs i amb la seva última versió he guanyat el concurs juntament amb tres persones més, un honor per mi. Estic molt contenta de poder participar així en aquest projecte.
:: Relació de les guanyadores i guanyadors del 1r Premi a l'Opinió Escrita, convocat per l'Agenda Llatinoamericana Mundial, amb el tema "Els drets humans":
- Marina Duset Panareda (Sant Celoni)
- Roser Font i Pi (Parlavà)
- Francesc-Xavier Soria
- Daniel Vidal Carretero (Girona)
(la participació ha estat al voltant d'una vintena d'originals)
LA DEFENSA DEL DRET A L’EDUCACIÓ.
L’EDUCACIÓ DE LES NENES HA DE SER UNA PRIORITAT EN L’AGENDA 2015
Les lleis internacionals i de la major part dels països reconeixen els drets dels infants però encara hi ha molt a canviar arreu del món. La pobresa i les guerres exclouen els infants de l’escola i encara més a les nenes i joves.
Vivim en un món on els diners són els que marquen la pauta. La política neoliberal de les institucions econòmiques han fet acte de presència en el debat i l’han tergiversat. La formulació del DE s’ha convertit en la formulació de la necessitat de recursos de les proves d’èxit internacionals d¡establiment de rànkings, d’inversions centrades en la preparació de “capital humà” que cal preparar per les demandes de mà d’obra més o menys qualificada que necessita un mercat laboral lligat al creixement econòmic més enllà de les persones i els seus drets. L’educació primària s’ha abandonat per amplis sectors de població ( pobresa, marginació, sistemes de castes, indígenes, discapacitats, conflictes armats…) i l’educació secundària en termes generals s’ha mercantilitzat. Aquest és a grans trets el punt on ens trobem, però volem parlar de drets i de la seva defensa sense pausa.
El dret a l’educació , en endavant (ED) , és un dret humà reconegut internacionalment el 1948 en la Declaració Universal dels Drets Humans. Posteriorment , el pacte internacional per l’educació s’ha plasmat en altres tractats de gran importància com son la Convenció contra la Discriminació en l’Educació de la UNESCO ( 1960), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials y culturals (1966) i la Convenció dels Drets del Nen. En tots ells els Estats signants reconeixen el dret dels infants a l’educació i es comprometen a promoure la igualtat d’oportunitats i de tracte a través, sobre tot, de la implementació de polítiques encaminades a la universalització de l’educació primària.
A l’any 2000, la ONU formula “Els Objectius del Mil•lenni” per al 2015. L’objectiu 2 diu: Assolir l’educació primària universal. Estem a mitjans 2014 i és evident que l’objectiu no s’ha complert. Tot i que els objectius estan formulats, podem afirmar que el primer dret econòmic, social i cultural que és el DE , està marginat en l’agenda global. Observem com el dret “formulat” és contínuament “violat” pels mateixos governs que van signar els Tractats solemnement.
Es produeix la paradoxa que qui ha d’assumir la protecció del DE dels seus ciutadans, l’Estat, no solament no fa prou per fer-lo efectiu , sinó que sovint el viola amb mecanismes de denegació per manca de recursos o per processos d’abús de poder ( adoctrinament, segregació, exclusió…)
Primera constatació: l’activisme a favor del DE ha de partir de la base que els Governs poden canviar en relació a la garantía del dret i per això cal trobar la manera de provocar aquest canvi.
L’educació és un dret , però també és condició indispensable per obtenir els altres drets: dret a la salut, a la vivenda, a la seguretat, a un trebal
l decent , a la igualtat i al desenvolupament integral com a persona. Dret a conèixer els Drets humans per a poder-los reivindicar per a tu i la teva comunitat. Per això el treball per la defensa i protecció dels Drets Humans s’ha d’enfocar des d’un punt de vista institucional integral, perquè hi ha sempre interrelació en la consecució dels diversos drets.
L’educació influeix en tots els resultats del desenvolupament humà, quan es garanteix milloren tots els altres drets , per contra, quan es denega els anul•la. Aquí rau la raó per la qual el DE ha de ser universal, tothom ha de poder accedir-hi sigui quina sigui la seva condició de partida, s’ha de respectar la no discriminació.
Segona constatació: La universalitat de l’educació només serà possible si els estats assumeixen l’obligació de fer-la efectiva.
Des d’un enfocament dels drets humans hem de dir, seguint les tesis de Katerina Tomasevski (1), que l’Educació basada en els Drets Humans implica garanties pel dret a l’educació, els drets humans en l’educació i la promoció de tots els drets humans a través de l’educació.
Des d’aquesta perspectiva l’educació hauria de preparar als nois i noies per a la participació política, hauria de millorar la cohesió social i fonamentalment hauria d’ensenyar que tots el éssers humans tenim drets. En definitiva: el propòsit central han de ser les persones , articulant els seus interessos i les seves necessitats.
Tercera constatació: Una educació universal pressuposa un sistema públic , gratuït i de qualitat. No ens deixarem robar les paraules i direm que la qualitat , condició innegociable per garantir el DE, necessita , seguint de nou K. Tomasevski, de quatre condicions indestriables: Accessibilitat ( tothom hi ha de tenir accés, sense discriminació de cap tipus); Assequibilitat ( escoles per a tothom, visquin on visquin); Acceptabilitat ( programes de bona qualitat, adaptats a les característiques culturals, mestres ben formats…); Adaptabilitat ( als canvis socials , per tant permanència en el temps).
Quarta constatació: no hem arribat a l’objectiu del mil•lenni i les nenes i joves continuen sent excloses de la escolarització en major grau que els nens i joves.
L’escolarització de les nenes es lliga sovint a l’eradicació del cercle viciós de la pobresa, encara que penso que la formulació hauria de ser pels dos gèneres si volem igualtat. Quan les dones tenen educació tenen accés a coneixements de salut i de nutrició, baixa la taxa de fertilitat i creix la seva participació en el treball i la política, acabant repercutint en el progrés i benestar comunitari. Encara que l’experiència empírica ens mostra que és amb l’educació secundària que s’aconsegueixen efectivament aquests objectius.
Per acabar vull fer èmfasi en aquest punt : tal com ha formulat recentment la IE (Internacional de l’Educació) es indispensable que l’educació de les nenes sigui una prioritat en l’agenda post 2015. Hem d’aconseguir que l’educació de qualitat estigui en el centre de les decisions polítiques, pel desenvolupament i per justícia.
Aquest text el vaig escriure el mes de maig per participar en el concurs i amb la seva última versió he guanyat el concurs juntament amb tres persones més, un honor per mi. Estic molt contenta de poder participar així en aquest projecte.
:: Relació de les guanyadores i guanyadors del 1r Premi a l'Opinió Escrita, convocat per l'Agenda Llatinoamericana Mundial, amb el tema "Els drets humans":
- Marina Duset Panareda (Sant Celoni)
- Roser Font i Pi (Parlavà)
- Francesc-Xavier Soria
- Daniel Vidal Carretero (Girona)
(la participació ha estat al voltant d'una vintena d'originals)
LA DEFENSA DEL DRET A L’EDUCACIÓ.
L’EDUCACIÓ DE LES NENES HA DE SER UNA PRIORITAT EN L’AGENDA 2015
Les lleis internacionals i de la major part dels països reconeixen els drets dels infants però encara hi ha molt a canviar arreu del món. La pobresa i les guerres exclouen els infants de l’escola i encara més a les nenes i joves.
Vivim en un món on els diners són els que marquen la pauta. La política neoliberal de les institucions econòmiques han fet acte de presència en el debat i l’han tergiversat. La formulació del DE s’ha convertit en la formulació de la necessitat de recursos de les proves d’èxit internacionals d¡establiment de rànkings, d’inversions centrades en la preparació de “capital humà” que cal preparar per les demandes de mà d’obra més o menys qualificada que necessita un mercat laboral lligat al creixement econòmic més enllà de les persones i els seus drets. L’educació primària s’ha abandonat per amplis sectors de població ( pobresa, marginació, sistemes de castes, indígenes, discapacitats, conflictes armats…) i l’educació secundària en termes generals s’ha mercantilitzat. Aquest és a grans trets el punt on ens trobem, però volem parlar de drets i de la seva defensa sense pausa.
El dret a l’educació , en endavant (ED) , és un dret humà reconegut internacionalment el 1948 en la Declaració Universal dels Drets Humans. Posteriorment , el pacte internacional per l’educació s’ha plasmat en altres tractats de gran importància com son la Convenció contra la Discriminació en l’Educació de la UNESCO ( 1960), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials y culturals (1966) i la Convenció dels Drets del Nen. En tots ells els Estats signants reconeixen el dret dels infants a l’educació i es comprometen a promoure la igualtat d’oportunitats i de tracte a través, sobre tot, de la implementació de polítiques encaminades a la universalització de l’educació primària.
A l’any 2000, la ONU formula “Els Objectius del Mil•lenni” per al 2015. L’objectiu 2 diu: Assolir l’educació primària universal. Estem a mitjans 2014 i és evident que l’objectiu no s’ha complert. Tot i que els objectius estan formulats, podem afirmar que el primer dret econòmic, social i cultural que és el DE , està marginat en l’agenda global. Observem com el dret “formulat” és contínuament “violat” pels mateixos governs que van signar els Tractats solemnement.
Es produeix la paradoxa que qui ha d’assumir la protecció del DE dels seus ciutadans, l’Estat, no solament no fa prou per fer-lo efectiu , sinó que sovint el viola amb mecanismes de denegació per manca de recursos o per processos d’abús de poder ( adoctrinament, segregació, exclusió…)
Primera constatació: l’activisme a favor del DE ha de partir de la base que els Governs poden canviar en relació a la garantía del dret i per això cal trobar la manera de provocar aquest canvi.
L’educació és un dret , però també és condició indispensable per obtenir els altres drets: dret a la salut, a la vivenda, a la seguretat, a un trebal
L’educació influeix en tots els resultats del desenvolupament humà, quan es garanteix milloren tots els altres drets , per contra, quan es denega els anul•la. Aquí rau la raó per la qual el DE ha de ser universal, tothom ha de poder accedir-hi sigui quina sigui la seva condició de partida, s’ha de respectar la no discriminació.
Segona constatació: La universalitat de l’educació només serà possible si els estats assumeixen l’obligació de fer-la efectiva.
Des d’un enfocament dels drets humans hem de dir, seguint les tesis de Katerina Tomasevski (1), que l’Educació basada en els Drets Humans implica garanties pel dret a l’educació, els drets humans en l’educació i la promoció de tots els drets humans a través de l’educació.
Des d’aquesta perspectiva l’educació hauria de preparar als nois i noies per a la participació política, hauria de millorar la cohesió social i fonamentalment hauria d’ensenyar que tots el éssers humans tenim drets. En definitiva: el propòsit central han de ser les persones , articulant els seus interessos i les seves necessitats.
Tercera constatació: Una educació universal pressuposa un sistema públic , gratuït i de qualitat. No ens deixarem robar les paraules i direm que la qualitat , condició innegociable per garantir el DE, necessita , seguint de nou K. Tomasevski, de quatre condicions indestriables: Accessibilitat ( tothom hi ha de tenir accés, sense discriminació de cap tipus); Assequibilitat ( escoles per a tothom, visquin on visquin); Acceptabilitat ( programes de bona qualitat, adaptats a les característiques culturals, mestres ben formats…); Adaptabilitat ( als canvis socials , per tant permanència en el temps).
Quarta constatació: no hem arribat a l’objectiu del mil•lenni i les nenes i joves continuen sent excloses de la escolarització en major grau que els nens i joves.
L’escolarització de les nenes es lliga sovint a l’eradicació del cercle viciós de la pobresa, encara que penso que la formulació hauria de ser pels dos gèneres si volem igualtat. Quan les dones tenen educació tenen accés a coneixements de salut i de nutrició, baixa la taxa de fertilitat i creix la seva participació en el treball i la política, acabant repercutint en el progrés i benestar comunitari. Encara que l’experiència empírica ens mostra que és amb l’educació secundària que s’aconsegueixen efectivament aquests objectius.
Per acabar vull fer èmfasi en aquest punt : tal com ha formulat recentment la IE (Internacional de l’Educació) es indispensable que l’educació de les nenes sigui una prioritat en l’agenda post 2015. Hem d’aconseguir que l’educació de qualitat estigui en el centre de les decisions polítiques, pel desenvolupament i per justícia.
SEGUIM AMB LES PRESENTACIONS. Las Maestras de la República.
La setmana passada membres de la FETE-UGT a Comarques Gironines vam presentar la pel.lícula a Palamós i a Platja d'Aro.
En aquesta població l'acte va ser organitzat pel Centre l'Avenir Fanalenc ( CAF). Després de veure el documental i en el debat posterior un membre del CAF ens va llegir la biografia de dues mestres que estaven treballant a la localitat durant la II República.
Ahir, 10 d'abril, "Las maestras" van ser projectades al Centre cultural La Mercè de la citat de Girona en un acte organitzat per Esquerra ( ERC) en motiu de la celebració del 83 aniversari de la proclamació de la II República.
Aquesta n'és la crònica que hem trobat a la web del partit.
En aquesta població l'acte va ser organitzat pel Centre l'Avenir Fanalenc ( CAF). Després de veure el documental i en el debat posterior un membre del CAF ens va llegir la biografia de dues mestres que estaven treballant a la localitat durant la II República.
Ahir, 10 d'abril, "Las maestras" van ser projectades al Centre cultural La Mercè de la citat de Girona en un acte organitzat per Esquerra ( ERC) en motiu de la celebració del 83 aniversari de la proclamació de la II República.
Aquesta n'és la crònica que hem trobat a la web del partit.
MANIFESTACIÓ A GIRONA: PER UNA CATALUNYA SOCIAL
7 d'abril 2014
Ahir vam sortir al carrer convocats pels sindicats UGT,CCOO, USOC i Unió de pagesos per tornar a reclamar que els Governs deixin de retallar en prestacions socials, sanitat i educació, que restitueixin els drets perduts i que posin les bases per la creació d'ocupació, ja que el que reivindiquem és una societat justa i solidària en que tothom pugui treballar i viure dignament.
LA PREMSA EN PARLA
ENTREVISTA A LA RÀDIO a la Secretària general de la UGT Comarques Gironines
Enllaço un article de Vicenç Navarro en el que detalla i documenta l'enorme deteriorament de l'Europa y de l'Espanya social, resultat de les polítiques imposades per la majoria de governs de la UE , fetes amb el suport del Consell Europeu,La Comissió Europea i el Banc Central Europeu.
Ahir vam sortir al carrer convocats pels sindicats UGT,CCOO, USOC i Unió de pagesos per tornar a reclamar que els Governs deixin de retallar en prestacions socials, sanitat i educació, que restitueixin els drets perduts i que posin les bases per la creació d'ocupació, ja que el que reivindiquem és una societat justa i solidària en que tothom pugui treballar i viure dignament.
LA PREMSA EN PARLA
ENTREVISTA A LA RÀDIO a la Secretària general de la UGT Comarques Gironines
Enllaço un article de Vicenç Navarro en el que detalla i documenta l'enorme deteriorament de l'Europa y de l'Espanya social, resultat de les polítiques imposades per la majoria de governs de la UE , fetes amb el suport del Consell Europeu,La Comissió Europea i el Banc Central Europeu.
DECRET DE PLANTILLES I PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL
UNA REFORMA LABORAL SENSE PRECEDENTS QUE ES CONSOLIDA A TRAVÉS DE MODELS DE GESTIÓ PRIVADA DELS RECURSOS HUMANS DELS CENTRES PÚBLICS.
UNA REFORMA LABORAL QUE SE’NS IMPOSA PER PART DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT AMB UNA PSEUDO NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA I SENSE MARGES REALS DE MANIOBRA.
Avui el Departament d'Ensenyament ha aprovat el nou decret de plantilles i de provisió de llocs de treball que s'haurà d'aplicar a partir del curs vinent als centres d'educació pública d'infantil-primària i de secundària. Amb aquest decret s'acaba de tancar el cercle del canvi de gestió dels centres educatius de Catalunya. Juntament amb el decret d'autonomia i el de direccions despleguen la la LLei d'Educació de Catalunya pel que fa al govern i gestió.
Un decret que durant molts mesos s’ha gestat a espatlles dels propis treballadors i treballadores i dels seus representants legals, tot i ser els primers afectats d’aquesta reforma.
Un Decret que modifica substancialment la RLT ( Relació de llocs de treball) i que traspassa totes les línies vermelles en què es fonamenten els principis bàsics de la funció pública: la publicitat, la transparència, el mèrit i la capacitat.
Un Decret estratègicament dissenyat en exclusiva connivència, per i amb un casta directiva emergent, que res té a veure amb la gran majoria de directors/es que gestionen el dia a dia dels centres, no amb poques dificultats, però amb total coresponsabilitat, implicació, democràcia i transparència amb les comunitats educatives, i als quals el Departament els encomana el “lideratge” de projectes de direcció exigint-los resultats enmig de constants retallades .
Segons la lectura del decret en desprenem aquestes premises aplicades a centres de secundària. en definitiva es tracta d'introduir sistemes de gestió de personal propis de l'empresa privada.
1. La configuració de la plantilla d'un institut i la “flexibilitat curricular” corresponen exclusivament a la direcció , que les pot modificar anualment (art. 2).
2. El concurs de trasllats desapareix i se substitueix per tres tipus de concursos de mèrits. El primer, anomenat ordinari, pot incorporar requisits -addicionals de polivalència curricular; el segon, a més de requisits de polivalència curricular, pot requerir “peculiaritats pròpies” (sic); el tercer, està reservat a càrrecs directius (art. 3).
3. El total de la plantilla d'un institut nomenat directament per la direcció pot ser fins al 50% del claustre (disposició addicional 1a). Si, a més a més, tenim en compte que en la fase ordinària (art. 5.1) hi pot haver requisits addicionals i que aquests els determina la direcció (art. 1), el total de la plantilla nomenada directament i indirecta pper la direcció pot ser molt superior al 50%.
4. La direcció pot decidir la supressió d'una plaça i el trasllat forçós d'un professor, canviant els requisits de la plaça o avaluant-lo negativament (art. 23).
5. El criteri d'estructuració de les plantilles de secundària deixa de ser el de l'especialitat docent i passa a ser el de la “polivalència curricular”. Es podrà obligar un professor a impartir una matèria que no és la seva, declarar-lo “incompetent” i desplaçar-lo (art. 3, 21 i 23; annex 1).
6. El professorat interí i substitut serà nomenat directament per la direcció,sense cap altre requisit que estar donat d'alta a la borsa de treball (art. 25, 26 i 27; disposició addicional 5a).
7. El professorat estarà obligat a participar en activitats extraescolars i complementàries (annex 1, f).
UNA REFORMA LABORAL QUE SE’NS IMPOSA PER PART DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT AMB UNA PSEUDO NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA I SENSE MARGES REALS DE MANIOBRA.
Avui el Departament d'Ensenyament ha aprovat el nou decret de plantilles i de provisió de llocs de treball que s'haurà d'aplicar a partir del curs vinent als centres d'educació pública d'infantil-primària i de secundària. Amb aquest decret s'acaba de tancar el cercle del canvi de gestió dels centres educatius de Catalunya. Juntament amb el decret d'autonomia i el de direccions despleguen la la LLei d'Educació de Catalunya pel que fa al govern i gestió.
Un decret que durant molts mesos s’ha gestat a espatlles dels propis treballadors i treballadores i dels seus representants legals, tot i ser els primers afectats d’aquesta reforma.
Un Decret que modifica substancialment la RLT ( Relació de llocs de treball) i que traspassa totes les línies vermelles en què es fonamenten els principis bàsics de la funció pública: la publicitat, la transparència, el mèrit i la capacitat.
Un Decret estratègicament dissenyat en exclusiva connivència, per i amb un casta directiva emergent, que res té a veure amb la gran majoria de directors/es que gestionen el dia a dia dels centres, no amb poques dificultats, però amb total coresponsabilitat, implicació, democràcia i transparència amb les comunitats educatives, i als quals el Departament els encomana el “lideratge” de projectes de direcció exigint-los resultats enmig de constants retallades .
Segons la lectura del decret en desprenem aquestes premises aplicades a centres de secundària. en definitiva es tracta d'introduir sistemes de gestió de personal propis de l'empresa privada.
1. La configuració de la plantilla d'un institut i la “flexibilitat curricular” corresponen exclusivament a la direcció , que les pot modificar anualment (art. 2).
2. El concurs de trasllats desapareix i se substitueix per tres tipus de concursos de mèrits. El primer, anomenat ordinari, pot incorporar requisits -addicionals de polivalència curricular; el segon, a més de requisits de polivalència curricular, pot requerir “peculiaritats pròpies” (sic); el tercer, està reservat a càrrecs directius (art. 3).
3. El total de la plantilla d'un institut nomenat directament per la direcció pot ser fins al 50% del claustre (disposició addicional 1a). Si, a més a més, tenim en compte que en la fase ordinària (art. 5.1) hi pot haver requisits addicionals i que aquests els determina la direcció (art. 1), el total de la plantilla nomenada directament i indirecta pper la direcció pot ser molt superior al 50%.
4. La direcció pot decidir la supressió d'una plaça i el trasllat forçós d'un professor, canviant els requisits de la plaça o avaluant-lo negativament (art. 23).
5. El criteri d'estructuració de les plantilles de secundària deixa de ser el de l'especialitat docent i passa a ser el de la “polivalència curricular”. Es podrà obligar un professor a impartir una matèria que no és la seva, declarar-lo “incompetent” i desplaçar-lo (art. 3, 21 i 23; annex 1).
6. El professorat interí i substitut serà nomenat directament per la direcció,sense cap altre requisit que estar donat d'alta a la borsa de treball (art. 25, 26 i 27; disposició addicional 5a).
7. El professorat estarà obligat a participar en activitats extraescolars i complementàries (annex 1, f).
Video: l'alfabetització a Nicaragua continua
De la mà de l'associació d'educació popular Carlos Fonseca Amador continua el procés per alliberar de l,analfabetisme a les comunitats indígenes de la costa atlàntica de Nicaragua. A l'any 2012 vaig participar en la brigada que es va formar per anar a engegar el procés d'alfabetització a la illa de Rama-cay , lloc on viuen els indígenes Rama.
Dos anys després el procés s'ha consolidat gràcies al treball fet per l'associació i pel compromís que han pres els líders de la comunitat i els professors i mestres de la illa. Tot plegat ho explica el líder actual , Danly , en un video de Pep Caballé.
Video
Dos anys després el procés s'ha consolidat gràcies al treball fet per l'associació i pel compromís que han pres els líders de la comunitat i els professors i mestres de la illa. Tot plegat ho explica el líder actual , Danly , en un video de Pep Caballé.
Video
LA SAMARRETA GROGA: SOS EDUCACIÓ REB EL PREMI FAD 2014
Em sumo a l'alegria que sentim tots aquells que lluitem per una escola pública , gratuïta, laica, catalana, inclusiva , coeducativa i de qualitat, perquè la samarreta groga ha esdevingut un símbol que ens identifica i ens uneix.
Aquest reconeixement de la samarreta groga és també un reconeixement a tota la diversitat de lluites i plataformes de la comunitat educativa, que vestits amb la samarreta groga, s’està desplegant al llarg del territori i una mostra més de la importància que l'educació té per a la societat catalana.
Des de la Plataforma "Badalona es mou", una de les impulsores de les mobilitzacions unitàries es llança aquest comunicat:
La Samarreta SOS expressa el seu agraïment als autèntics guanyadors d'aquest reconeixement, nosaltres que la traiem cada dia al carrer.
Felicitats, moltes felicitats, perquè aquest dilluns, 17 de març, la samarreta groga, ha rebut un premi de mans del FAD (Foment de les arts i el disseny).
La samarreta groga, que cada setmana ens posem al damunt, ha esdevingut un símbol del nostre compromís en la defensa de l'educació pública.
Aquest fet senzill però d'un gran compromís per part de totes i tots nosaltres, pares, mares, mestres i alumnes, té avui molta força. No hi ha mobilització al carrer sense la presència de samarretes grogues.
La samarreta groga ens identifica com a moviment en contra de les retallades en educació i a favor d'una educació pública, gratuïta, laica, catalana, inclusiva, coeducativa, diversa... La millor educació pels infants i joves.
Felicitats, Moltes Felicitats, perquè la nostra lluita Educa! i és una lluita Que CADA vegada és Més Compartida i s'estén i Creix Cada dia.
"Las maestras de la República en els actes del Dia de la Dona Treballadora a St Quirze del Vallès
Vaig ser convidada per la regidora del PSC de St Quirze del Vallès , la Silvia Peralta , per presentar la pel·lícula "las Maestras de la República".
Després de veure-la es va fer un debat molt interessant sobre l'ensenyament dels valors de la solidaritat, de la justícia social, de la pau, del laïcisme i de la coeducació que s'està fent avui en dia en els centres educatius. Està clar que ara tothom va a l'escola, però la societat és una altra i l'educació en valors és més necessària que mai, perquè en definitiva és una manera d'anar contra corrent en un sistema social i econòmic que ens aboca al consumisme acrític.
D'aquí va sorgir la idea de portar el documental als centres de formació de docents i als d'ensenyament secundari com a eina de conscienciació de la necessitat de formar-nos en valors.
També vam parlar del mal que va fer el llarg període del franquisme pel desenvolupament cultural del país i de l'esforç que s'ha fet des de la democràcia per fer universal l'ensenyament públic. L'escola pública pateix tot i la democràcia d'una falta endèmica d'inversió. Vam concloure que cal estar amatens i continuar lluitant per defensar els nostres drets, el dret de tothom a una educació de qualitat , el dret al treball docent en condicions i amb una bona formació inicial i continua.
S'agraeix que un dels assistents a l'acte en fes un article a la revista digital local.
Article
Després de veure-la es va fer un debat molt interessant sobre l'ensenyament dels valors de la solidaritat, de la justícia social, de la pau, del laïcisme i de la coeducació que s'està fent avui en dia en els centres educatius. Està clar que ara tothom va a l'escola, però la societat és una altra i l'educació en valors és més necessària que mai, perquè en definitiva és una manera d'anar contra corrent en un sistema social i econòmic que ens aboca al consumisme acrític.
D'aquí va sorgir la idea de portar el documental als centres de formació de docents i als d'ensenyament secundari com a eina de conscienciació de la necessitat de formar-nos en valors.
També vam parlar del mal que va fer el llarg període del franquisme pel desenvolupament cultural del país i de l'esforç que s'ha fet des de la democràcia per fer universal l'ensenyament públic. L'escola pública pateix tot i la democràcia d'una falta endèmica d'inversió. Vam concloure que cal estar amatens i continuar lluitant per defensar els nostres drets, el dret de tothom a una educació de qualitat , el dret al treball docent en condicions i amb una bona formació inicial i continua.
S'agraeix que un dels assistents a l'acte en fes un article a la revista digital local.
Article
NOVA RETALLADA AL DRET DELS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS
Avui que he estat a la Universitat de Girona parlant de com fer front a la retallada de drets i llibertats per part del sistema polític imperant i del compromís personal que cadascú ha d’adquirir per construir una alternativa , m’arriba que la UGT ha emès un comunicat per exigir la retirada immediata del Projecte de Reial Decret presentat pel Govern, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris , ja que el que pretén és excloure aquest col•lectiu de l'àmbit d'aplicació de la Llei 27/2011 , que assenyala que "queden assimilats a treballadors per compte d'altri , a efectes de la seva inclusió en el règim general de la Seguretat Social , els qui participen en programes de formació ... "
Amb la mesura que ara es proposa es vol saltar el que diu la llei : tots els que participen en programes formatius queden protegits pel sistema de la Seguretat Social , sense distingir ni condicionar la seva inclusió al fet que es compleixi un altre requisit .
UGT considera que el Projecte està vulnerant aquest principi i contradiu la llei que el desenvolupa , pel que incorre en nul•litat de ple dret , ja que la Constitució garanteix el principi de jerarquia normativa en el seu article 9.3 , segons la qual les normes de rang inferior no poden oposar-se a les de rang superior .
El Projecte de Reial Decret l'única cosa que pretén és deixar sense efecte el que estableix la llei 27/ 2011 i desnaturalitzar la intenció i finalitat d'aquesta llei , perjudicant clarament als estudiants universitaris que , un cop més , veuen retallats els seus drets per les polítiques regressives d'aquest Govern .
Amb la mesura que ara es proposa es vol saltar el que diu la llei : tots els que participen en programes formatius queden protegits pel sistema de la Seguretat Social , sense distingir ni condicionar la seva inclusió al fet que es compleixi un altre requisit .
UGT considera que el Projecte està vulnerant aquest principi i contradiu la llei que el desenvolupa , pel que incorre en nul•litat de ple dret , ja que la Constitució garanteix el principi de jerarquia normativa en el seu article 9.3 , segons la qual les normes de rang inferior no poden oposar-se a les de rang superior .
El Projecte de Reial Decret l'única cosa que pretén és deixar sense efecte el que estableix la llei 27/ 2011 i desnaturalitzar la intenció i finalitat d'aquesta llei , perjudicant clarament als estudiants universitaris que , un cop més , veuen retallats els seus drets per les polítiques regressives d'aquest Govern .
LES MESTRES DE LA REPÚBLICA
Els companys i companyes de la FETE-UGT estem presentant el documental “Las maestras de la República” en associacions, centres educatius, universitats, cinemes... Estem contents perquè ha estat guardonat amb el premi Goya a la millor pel•lícula documental d'aquest any 2014, però encara més contents perquè aquest premi ens brinda la possibilitat de fer difusió dels valors i principis republicans.
El film dura 65 minuts i ha estat dirigit per Pilar Pérez Solano amb la col•laboració de la companya Luz Martínez Ten.
Las Maestras és un projecte del sindicat FETE-UGT de recuperació de la memòria històrica del magisteri des de la República fins al final del franquisme.
Des de fa uns quants anys el nostre sindicat juntament amb la Fundación Pablo Iglesias està treballant per recuperar la historia dels Mestres republicans, un ampli col•lectiu que engloba fins a tres generacions que van creure en els principis republicans de DEMOCRÀCIA LLIBERTAT I JUSTÍCIA SOCIAL i d’alguna manera els van fer realitat amb la tasca diària de docents, ensenyants, investigadors i també amb el seu paper d’activistes socials, polítics i sindicals. La modernització i la regeneració del país depenia de l’educació, tasca ingent que havia d’arribar a tots els racons d’un país amb altes taxes d’analfabetisme i endarreriment cultural.
En aquest context, feia falta una mirada més profunda i específica al llegat de les Mestres, perquè elles, com en tantes altres àrees de la historia, són sempre les grans oblidades. Elles, mestres de professió i vocació, van treballar a través de l'educació per crear una concepció de la vida i del món alliberada d'influències dogmàtiques que podessin obstaculitzar el desenvolupament de les consciències dels nens i nenes per esdevenir ciutadans lliures amb sentit crític.
FETE-UGT vam veure la necessitat de posar en valor el paper de les nostres predecessores en les dues vessants, la del compromís social, polític i sindical i la docent. Havíem de recuperar el seu llegat ideològic i pedagògic.
Es van reunir especialistes en el tema i es van celebrar unes jornades a Madrid. D’aquelles jornades es va editar el llibre amb el recull de les ponències dels especialistes. En aquelles jornades també es van convidar els testimonis, familiars d’aquelles mestres que per ser qui eren van ser durament represaliades pel Règim Franquista. Gràcies als testimonis vam poder fer un bloc de biografies. Del llibre i del bloc n’ha sorgit la pel•lícula.
Tots els materials que s’han elaborat incideixen en tres idees:
1- La República de Mestres. El compromís de la República per educar ciutadans capaços de construir el nou estat democràtic, que garantís els drets de tothom i que deixés enrere l’obscurantisme i les desigualtats. L’educació era la base de la modernització del país. COMPROMÍS republicà en la creació d’edificis escolars i en la formació dels mestres “ com a l’ànima de l’escola”.
2- L’escola pública, obligatòria, laica, gratuïta, activa, coeducativa, solidària i bilingüe.
3- Nova identitat ciutadana: educar en els valors de la igualtat, llibertat i solidaritat. Obrir les ments de les nenes i noies donant unes expectatives de vida que fins aleshores no havien tingut.
Les mestres republicanes van dur a terme una doble lluita: modernitzar l'ensenyament amb els mètodes d'escola activa on el nen és el centre del que passa a l'escola i el compromís social per què les dones tinguessin un lloc actiu en la societat.
És per això que van ser doblement represaliades: per ser mestres i per ser dones. Ho explica en el seu article Carmen Morán: la doble depuració.
Aquests dies en que fa 75 anys de l'exili republicà i a pocs dies del dia de la dona treballadora és un bon moment per fer-ne memòria i en la situació política actual, els valors que elles van defensar ens serveixen per fer front al retrocés educatiu que ens volen imposar.
Foto: Presentació del documental a Palafrugell, organitzada per la Fundació Josep Pallach, el dia 1 de març.
El film dura 65 minuts i ha estat dirigit per Pilar Pérez Solano amb la col•laboració de la companya Luz Martínez Ten.
Las Maestras és un projecte del sindicat FETE-UGT de recuperació de la memòria històrica del magisteri des de la República fins al final del franquisme.
Des de fa uns quants anys el nostre sindicat juntament amb la Fundación Pablo Iglesias està treballant per recuperar la historia dels Mestres republicans, un ampli col•lectiu que engloba fins a tres generacions que van creure en els principis republicans de DEMOCRÀCIA LLIBERTAT I JUSTÍCIA SOCIAL i d’alguna manera els van fer realitat amb la tasca diària de docents, ensenyants, investigadors i també amb el seu paper d’activistes socials, polítics i sindicals. La modernització i la regeneració del país depenia de l’educació, tasca ingent que havia d’arribar a tots els racons d’un país amb altes taxes d’analfabetisme i endarreriment cultural.
En aquest context, feia falta una mirada més profunda i específica al llegat de les Mestres, perquè elles, com en tantes altres àrees de la historia, són sempre les grans oblidades. Elles, mestres de professió i vocació, van treballar a través de l'educació per crear una concepció de la vida i del món alliberada d'influències dogmàtiques que podessin obstaculitzar el desenvolupament de les consciències dels nens i nenes per esdevenir ciutadans lliures amb sentit crític.
FETE-UGT vam veure la necessitat de posar en valor el paper de les nostres predecessores en les dues vessants, la del compromís social, polític i sindical i la docent. Havíem de recuperar el seu llegat ideològic i pedagògic.
Es van reunir especialistes en el tema i es van celebrar unes jornades a Madrid. D’aquelles jornades es va editar el llibre amb el recull de les ponències dels especialistes. En aquelles jornades també es van convidar els testimonis, familiars d’aquelles mestres que per ser qui eren van ser durament represaliades pel Règim Franquista. Gràcies als testimonis vam poder fer un bloc de biografies. Del llibre i del bloc n’ha sorgit la pel•lícula.
Tots els materials que s’han elaborat incideixen en tres idees:
1- La República de Mestres. El compromís de la República per educar ciutadans capaços de construir el nou estat democràtic, que garantís els drets de tothom i que deixés enrere l’obscurantisme i les desigualtats. L’educació era la base de la modernització del país. COMPROMÍS republicà en la creació d’edificis escolars i en la formació dels mestres “ com a l’ànima de l’escola”.
2- L’escola pública, obligatòria, laica, gratuïta, activa, coeducativa, solidària i bilingüe.
3- Nova identitat ciutadana: educar en els valors de la igualtat, llibertat i solidaritat. Obrir les ments de les nenes i noies donant unes expectatives de vida que fins aleshores no havien tingut.
Les mestres republicanes van dur a terme una doble lluita: modernitzar l'ensenyament amb els mètodes d'escola activa on el nen és el centre del que passa a l'escola i el compromís social per què les dones tinguessin un lloc actiu en la societat.
És per això que van ser doblement represaliades: per ser mestres i per ser dones. Ho explica en el seu article Carmen Morán: la doble depuració.
Aquests dies en que fa 75 anys de l'exili republicà i a pocs dies del dia de la dona treballadora és un bon moment per fer-ne memòria i en la situació política actual, els valors que elles van defensar ens serveixen per fer front al retrocés educatiu que ens volen imposar.
ESTIMAR-NOS BÉ. Com aprendre a estimar a l'escola.
Avui dia de St Valentí, els enamorats catalans no ens felicitem, això ho deixem per St Jordi, però sí és veritat que cada vegada més s'imposa el dia de St Valentí com un dia en que les persones que s'estimen es feliciten i es fan regals. No hagués parlat del tema en aquest bloc si no fos perquè m'ha arribat una petita troballa en forma de YOUTUBE que volia compartir. En general s'associa St Valentí amb l'amor romàntic que al mateix temps alguns veiem associat a la idea de relacions desiguals que són , en definitiva el caldo de cultiu cap a la violència de gènere. No sóc una experta en el tema, però penso que com a educadors hem de prendre consciència de la realitat i hem de fer el possible per transmetre un determinat missatge als adolescents en fase de formació. El missatge seria: hem de saber establir relacions de parella en igualtat i sense cap tipus de violència. No hem de tolerar cap violència per petita que sigui encara que vingui de la persona que diu que ens estima. En el vídeo els experts reflexionen sobre la violència de gènere exercida pels homes/nois en la major part de les ocasions. Ens diu quines són les manifestacions de la violència, des de les més subtils a les més escandaloses. Cal estar atent a la violència psicològica perquè és amb ella que comença el camí d'escalada cap a la violència física. Només fent conscients als nois i noies d'aquests comportaments que moltes vegades passen desapercebuts , podrem prevenir la violència de gènere en les relacions de parella i contribuirem a la seva felicitat en aquest aspecte tant important de la vida de les persones. Aprofito per esmentar un llibre que aprofundeix en aquest tema de forma magistral: coordinat per Dolors Renau CÓMO APRENDER A AMAR EN LA ESCUELA Aquest llibre està basat en unes jornades organitzades per FETE-UGT sobre coeducació. Podeu consultar alguns vídeos de les intervencions en el blog http://coeducaacio.blogspot.com.es/
DESPRÉS DE L'APROVACIÓ DE LA LOMCE , CAL PENSAR COM RESISTIR-SE
Que s’hagi aprovat la LOMCE amb la majoria absoluta del PP no treu que els que creiem que el dret a l’educació no es pot mercantilitzar i que el sistema educatiu ha de complir els principis d’equitat, eficiència , laïcitat , gratuïtat i igualtat d’oportunitats no podem deixar de lluitar per tal que aquesta llei no s’arribi a aplicar mai, o en tot cas, els seus efectes siguin mediatitzats. És una bona llàstima que en aquest país s’utilitzi l’educació per imposar uns determinats principis ideològics. Ha quedat clar que ,ara per ara, no és possible un gran pacte social per emprendre les reformes que millorin el sistema, quan tots els experts ens diuen que calen grans consensos que aportin estabilitat i permetin implementar mesures a llarg termini. De moment els agents educatius, polítics i socials diversos han estat exclosos del debat i s’ha aprovat una llei partidista i ,a més, sense finançament que, lògicament, que no té futur. Des del sindicat n’hem cantat “les excel•lències” des de l’inici de les propostes de llei. Llegiu l’exhaustiva anàlisi crítica en el Monogràfic de la revista Trabajadores de la Enseñanza del desembre 2013. Crec que ara toca veure com enfoquem la NO APLICACIÓ i quin front construïm amb les altres organitzacions de la Comunitat Educativa per fer-la efectiva, ni que sigui a determinats nivells que es poden controlar en l’espai micro de gestió i funcionament dels centres. Està clar que no estic parlant d’objecció de consciència ,ja que aquest és un dret individual i està regulat , per la qual cosa depèn de la voluntat particular de cadascun tal com es vol situar en el compliment d’una determinada norma que va en contra de la seva consciència. Jo vull parlar de posicions comuns. Sabem que en els centres educatius es continuarà treballant per una educació integradora i s’evitarà en els que es pugui la discriminació , que es continuaran impulsant projectes engrescadors que amb l’esforç i les bones pràctiques encarin els reptes educatius que planteja el seu alumnat. Però també sabem que la Lomce modifica l’estructura del sistema i el funcionament i la gestió dels centres educatius. Per tant, la pregunta que ens haurem de fer és: com farem des del projecte educatiu de centre que la nova normativa no produeixi un impacte negatiu en el desenvolupament integral del nostre alumnat , o preguntes d’aquest estil. Per altra banda; la LOMCE se salta el principi constitucional com es el de la participació de la comunitat educativa en el govern dels centres sostinguts amb fons públics. Ara la funció del Consell escolar de centre queda limitada a la d’informació i consulta deixant de tenir poder decisori que queda en mans de les direccions dels centres i els seus equips directius. Aquí també ens podem fer forts i continuar apostant per un funcionament democràtic i participatiu en l’àmbit del govern dels centres educatius. He estat buscant a la xarxa propostes d’insubmissió i he trobat algunes coses interessants. http://www.suatea.org/pdf/140127_41MEDIDASLOMCE.pdf. Ara bé totes elles cal debatre-les a nivell de centre i emprendre accions i posicions comuns que aglutinin professorat , famílies i alumnat.
Dia internacional de les persones migrants
El dia 18 de desembre celebrem el Dia Internacional de les persones migrants. A l'escola podem fer molt per treballar amb els infants i joves tota la problemàtica que suposa la migració de les persones per motius polítics , econòmics i socials. La FETE-UGT ja fa temps que treballa aquests temes per aportar reflexió i recursos pedagògics al professorat. Els materials estan elaborats des d'un enfoc intercultural i d'igualtat de gènere. Tota la documentació la podem trobar a la web www.aulaintercultural.org.
PRESSUPOSTOS PER EDUCACIÓ 2014: SEGUEIX LA DAVALLADA
El 2014 serà el cinquè any consecutiu que la inversió en educació es redueix. Des de 2010 la retallada pressupostària ha estat de 7298 milions d'euros, el que suposa una caiguda del 16,7 % en la despesa educativa ,durant aquests anys de crisi , en el conjunt de l'Estat i d'un 24% a Catalunya.
Rajoy va prometre a Brussel·les en el seu informe de mesures estalviadores de 2012 que baixaria fins al 3,9 el percentatge del PIB per educació al 2015. Al pas que va, però, no ho podrà complir ja que tot i la brutal retallada de diners que ha fet encara no arriba a l'objectiu marcat i la realitat diu que ja no queda res més per retallar fora que no vulguin posar en risc real el sistema públic educatiu, tant d'ensenyament no universitari com universitari.
Paradoxalment, al mateix temps que porta la inversió en educació a mínims, prepara i aprova una llei d'educció que ha de resoldre tots els problemes. Una llei que neix morta perquè és rebutjada per tota la oposició política i per gran part de la Comunitat educativa, i que ara veiem com tampoc se salva per la via de la inversió del propi govern que l'ha impulsada.
La llei LOMCE, ben mirat tampoc necessita de grans inversions si , tal com sostenim molts, no és una llei que vulgui solucionar res ans al contrari el que pretén és posar obstacles a l'educació pública. Un sistema de proves, revàlides, segregació en funció de resultats acadèmics, rànquings de centres, recursos lligats als rendiments, privatització de serveis, davallada de drets laborals, disminució de plantilles i desregularització de la funció docent... El model que volen és coherent amb la falta d'inversió. És així de cru. S'estan posant pals a les rodes en lloc d'impulsar el carro de l'educació per a tothom i aplanar els camí per la cohesió social que fins fa poc caracteritzava el nostre minse estat del benestar al sector educatiu.
He llegit Francesc Imbernón: I continuen els cops de tisores a l'educació...
Rajoy va prometre a Brussel·les en el seu informe de mesures estalviadores de 2012 que baixaria fins al 3,9 el percentatge del PIB per educació al 2015. Al pas que va, però, no ho podrà complir ja que tot i la brutal retallada de diners que ha fet encara no arriba a l'objectiu marcat i la realitat diu que ja no queda res més per retallar fora que no vulguin posar en risc real el sistema públic educatiu, tant d'ensenyament no universitari com universitari.
Paradoxalment, al mateix temps que porta la inversió en educació a mínims, prepara i aprova una llei d'educció que ha de resoldre tots els problemes. Una llei que neix morta perquè és rebutjada per tota la oposició política i per gran part de la Comunitat educativa, i que ara veiem com tampoc se salva per la via de la inversió del propi govern que l'ha impulsada.
La llei LOMCE, ben mirat tampoc necessita de grans inversions si , tal com sostenim molts, no és una llei que vulgui solucionar res ans al contrari el que pretén és posar obstacles a l'educació pública. Un sistema de proves, revàlides, segregació en funció de resultats acadèmics, rànquings de centres, recursos lligats als rendiments, privatització de serveis, davallada de drets laborals, disminució de plantilles i desregularització de la funció docent... El model que volen és coherent amb la falta d'inversió. És així de cru. S'estan posant pals a les rodes en lloc d'impulsar el carro de l'educació per a tothom i aplanar els camí per la cohesió social que fins fa poc caracteritzava el nostre minse estat del benestar al sector educatiu.
He llegit Francesc Imbernón: I continuen els cops de tisores a l'educació...
UNA REFORMA DE LES PENSIONS INJUSTA I INJUSTIFICADA
El passat 27 de novembre vaig estar en un programa de la televisió de Banyoles per parlar d'aquesta reforma que prepara el govern central per fer que a partir d'ara les pensions baixin i els pensionistes perdin poder adquisitiu. Una reforma basada en mentides per abocar-nos cap al sistema de plans de pensions privats.
Els sindicats ho hem denunciat: per primer cop es vol fer una reforma sense comptar amb els agents socials i amb la resta de forces polítiques. Per la via de la imposició, en aquest tema també tenim la democràcia segrestada per unes polítiques antisocials i anti-populars.
EL PROGRAMA: HEM DE PARLAR- TV BANYOLES
A mi m'agrada llegir la opinió del professor Vicenç Navarro: Verdades y mentiras de las pensiones
I ho explica molt bé Josep M. Álvarez , secretari general de la UGT Catalunya: El PP amenaça les pensions
Els sindicats ho hem denunciat: per primer cop es vol fer una reforma sense comptar amb els agents socials i amb la resta de forces polítiques. Per la via de la imposició, en aquest tema també tenim la democràcia segrestada per unes polítiques antisocials i anti-populars.
EL PROGRAMA: HEM DE PARLAR- TV BANYOLES
A mi m'agrada llegir la opinió del professor Vicenç Navarro: Verdades y mentiras de las pensiones
I ho explica molt bé Josep M. Álvarez , secretari general de la UGT Catalunya: El PP amenaça les pensions
AVUI EL PP HA APROVAT LA LOMCE EN SOLITARI
Amb el vot en contra de totes les altres forces polítiques i amb la oposició frontal de la Comunitat Educativa. Una llei centralitzadora, anticonstitucional, antidemocràtica, que pretén privatitzar el servei educatiu públic i que ens porta a un sistema antiquat i antipedagògic.
Seguirem manifestant-nos i fent passos per tal que no arribi a aplicar-se.
A Catalunya estem pendents de la publicació del Decret de Plantilles que canviarà la forma de gestió directiva dels centres públics.
NOTÍCIA
Recupero un article que vaig escriure pel butlletí digital de la Xarxa pels Drets Socials de Girona.
ARTICLE
MOBILITZACIÓ DELS DOCENTS A LES BALEARS
MOBILITZACIÓ DELS DOCENTS A LES BALEARS
Aquest no és un inici de curs normal. De normalitat res. Aquestes són expressions que es llegeixen a les pancartes que han tret als balcons dels centres educatius i al carrer en les manifestacions els mestres i professors de les Illes Balears.
Pancartes que s’han multiplicat en la manifestació històrica del diumenge 29 de setembre a Palma i a les altres capitals illenques. Gairebé 90.000 persones han sortit al carrer per manifestar el seu desacord amb la política de Bauzà.
Ells han iniciat el curs en lluita per solidaritzar-se en primer lloc amb els directors i directores de Menorca expedientats i apartats del servei cautelarment per haver-se negat a aplicar en els seus centres les consignes del Govern Balear que vénen recollides en una normativa anomenada TIL, Tractament Integral de Llengües , en el que el català perd pes com a llengua vehicular de l’ensenyament i l’anglès s’introdueix sense planificació ni recursos suficients.
Però la reivindicació de la comunitat educativa dels centres públics balears i la vaga indefinida dels docents va molt més enllà, és la manifestació de que ja no s’accepta més unes polítiques de retallada i de menyspreu per l’ensenyament públic.
Llegint el llistat de greuges que exposen els de les Illes fem el paral·lelisme amb les del País Valencià i les de Catalunya i el llistat coincideix pràcticament al cent per cent.
A Catalunya , la plantilla de professorat dels centres públics s'ha congelat. No creix, es mantenen els mateixos llocs de treball que el curs passat i que l'anterior. Però el nombre d'alumnes ha augmentat en més de 20.000. Un any més s'haurà d'atendre l'alumnat amb menys professorat i això ja sabem que porta més dificultats per atendre adequadament les necessitats educatives de tots i totes en la seva diversitat.
“Normalitat” doncs que ens estan imposant a força de sostreure’ns drets de forma continuada i sense treva. El dret a una escolarització digne de molts alumnes amb dificultats d’aprenentatge es veu compromesa amb la manca de recursos educatius: menys dotació d’educadors d’unitat d’educació Especial, menys recursos tècnics i materials.
El professorat pateix des de fa uns anys una falta de respecte important des del poder polític. La manca de reconeixement és fa palesa un any darrera l’altre a través de mesures cada cop més restrictives i precàries en les condicions de treball. Podem parlar en l’actualitat de dues categories de professorat en els centres, amb drets diferents però amb els mateixos deures. El personal interí s’ha degradat a “substitut” amb la conseqüent pèrdua de jornada laboral i de retribució. Nomenar els docents un dia abans que els alumnes arribin als centres és una manca absoluta de respecte als docents i al funcionament correcte dels centres educatius.
No hi ha diners per a beques de menjador i transport, no hi ha diners pels programes de reutilització de llibres, tampoc per les subvencions a les associacions de pares i mares , per contra les famílies, patint la crisi laboral han de pagar cada vegada més els serveis educatius.
Des de Catalunya donem suport als vaguistes de balears i pensem que la mobilització per defensar l’ensenyament públic no s’ha d’aturar. No oblidem l’amenaça que suposa la LOMCE per l’actual model educatiu . De moment a nivell estatal hi ha convocada una vaga general a l’Ensenyament públic pel 24 d’octubre. Creiem que el professorat i tota la comunitat educativa s’ha de manifestar contra aquestes polítiques nefastes que afavoreixen només a uns quants i volen aniquilar un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
la demagògia del president
La demagògia del President
Subscric i per tant publico l'escrit de la UGT de Catalunya:Artur Mas s'ha desentès de les seves responsabilitats com a president de la Generalitat, traslladant-les a Madrid. Mas culpa al govern central dels problemes dels pressupostos però és el President qui no paga als seus treballadors i s’escuda sota el concepte de paga extra per eliminar, no ens hem d’oblidar, part del seu salari al personal de l’administració de Catalunya.
La UGT de Catalunya exigeix a Artur Mas que assumeixi les seves responsabilitats com a president del Govern de Catalunya i deixi d’amagar-se sota paraules que ja no són transparents.
Sembla que el president oblida que els impostos no són finalistes i que és el Parlament a través de la llei de Pressupostos és qui decideix cada partida.
Des de la UGT de Catalunya ens preguntem perquè la implantació des de Madrid de l’impost sobre dipòsits bancaris no condiciona també el salari – els més ben remunerats de tot l’Estat - dels alts càrrecs ( el del President de la Generalitat, el del Govern i els dels vips de l’Administració Pública ), en comptes de continuar retallant al seus treballadors, al poble, sense demostrar cap tipus d’interès en arreglar la situació.
INICI DE CURS 2013-2014
Ha començat el curs escolar un cop més amb dèficit de professorat i de recursos materials per l'ensenyament públic del nostre país.
La plantilla de professorat dels centres públics s'ha congelat. No creix, es mantenen els mateixos llocs de treball que el curs passat i que l'anterior. Però el nombre d'alumnes continua augmentant. Un any més s'haurà d'atendre l'alumnat amb menys professorat i això ja sabem que porta més dificultats per atendre adequadament les necessitats educatives de tots i totes en la seva diversitat.
Els substituts no han arribat el promer dia de curs que és l'1 de setembre als centres: "cal estalviar dies de salari pels ensenyants , ja que preparar el curs, assistir a les reunions de coordinació del centre és una tasca irrellevant pel bon funcionament d'un centre educatiu", tal deu ser el pensament dels nostres governants. Ni més ni menys.
A l'ensenyament obligatori no tenim llistes d'espera , tots estan escolaritzats de 3 a 16 anys , però cal fixar-se en quines condicions estan a dins els centres, i això és el que es vol ignorar. Mentre els fills dels que poden pagar una "bona educació" estigui garantida, sembla que no importa gaire que la resta s'hagi de conformar amb unes condicions deplorables!
Però no només és la plantilla, sinó que hi hem de sumar la davallada brutal de despeses de funcionament dels centres públics. Queden afectats els mitjans tècnics i materials que permeten l'aplicació de les noves metodologies d'ensenyament i moltes altres coses.
Al meu Institut tenim problemes per arreglar els canons de projecció quan s'espatllen. Sense projector , comprat per l'AMPA fa uns anys, algú em pot explicar com projectarem el llibre digital que de forma generalitzada s'ha implantat al centre?
I per últim, avui, algú s'ha plantejat com es pot avançar en un sistema educatiu que no inverteix en la formació continua dels seu professorat? A hores d'ara no hi ha Pla de formació ni en noves tecnologies ni en llengües estrangeres ni en res de res...
La plantilla de professorat dels centres públics s'ha congelat. No creix, es mantenen els mateixos llocs de treball que el curs passat i que l'anterior. Però el nombre d'alumnes continua augmentant. Un any més s'haurà d'atendre l'alumnat amb menys professorat i això ja sabem que porta més dificultats per atendre adequadament les necessitats educatives de tots i totes en la seva diversitat.
Els substituts no han arribat el promer dia de curs que és l'1 de setembre als centres: "cal estalviar dies de salari pels ensenyants , ja que preparar el curs, assistir a les reunions de coordinació del centre és una tasca irrellevant pel bon funcionament d'un centre educatiu", tal deu ser el pensament dels nostres governants. Ni més ni menys.
A l'ensenyament obligatori no tenim llistes d'espera , tots estan escolaritzats de 3 a 16 anys , però cal fixar-se en quines condicions estan a dins els centres, i això és el que es vol ignorar. Mentre els fills dels que poden pagar una "bona educació" estigui garantida, sembla que no importa gaire que la resta s'hagi de conformar amb unes condicions deplorables!
Però no només és la plantilla, sinó que hi hem de sumar la davallada brutal de despeses de funcionament dels centres públics. Queden afectats els mitjans tècnics i materials que permeten l'aplicació de les noves metodologies d'ensenyament i moltes altres coses.
Al meu Institut tenim problemes per arreglar els canons de projecció quan s'espatllen. Sense projector , comprat per l'AMPA fa uns anys, algú em pot explicar com projectarem el llibre digital que de forma generalitzada s'ha implantat al centre?
I per últim, avui, algú s'ha plantejat com es pot avançar en un sistema educatiu que no inverteix en la formació continua dels seu professorat? A hores d'ara no hi ha Pla de formació ni en noves tecnologies ni en llengües estrangeres ni en res de res...
JULIOL 2013
Fa exactament dos mesos que no escric en el Bloc. Però avui que per mi és un dia especial m’hi torno a posar, amb l’ànim de seguir emplenant aquest espai virtual d’expressió escrita de les meves reflexions a l’entorn de l’educació. Dir això és dir molt i al mateix temps dir poc perquè no queda definit de què vull parlar , o més ben dit de què vull seguir parlant, recollint, fent crònica del s fets, comentant d’articles d’altres, destacant accions i apostant per projectes que neixen i es desenvolupen al meu entorn laboral i social.
L’educació engloba moltes vessants. Com a mestra i sindicalista em miro l’educació com una opció de vida , al mateix temps i de forma indestriable , com una opció política inscrita en la societat en la que estem. I per tant és des d’aquesta posició no neutral del fet educatiu que em motiva escriure, seguir escrivent en el bloc “Treballem per l’educació”.
Fins ara era un espai públic on des del càrrec que exercia em permetia explicar els posicionaments i l’acció sindical, els motius de les mobilitzacions, les reivindicacions sindicals de cada moment, la negociació col·lectiva en el sector de l’ensenyament des del 0-3 a la universitat…
A partir d’ara , segurament parlaré del mateix , però des de la mirada d’una persona treballadora de l’ensenyament , afiliada a un sindicat perquè creu en el sindicalisme com a forma de defensa des de la unitat dels treballadors i treballadores, i com a persona que vol prendre part activa en un trosset de la societat i que ara mateix en diem la comunitat educativa.
El dia 2 de Juliol es va celebrar l’XI Congrés de la FETE-UGT de Catalunya. Jo em presentava amb un equip de persones molt vàlides, sindicalistes amb molta experiència i voluntat de servei, amb moltes ganes de tirar endavant un projecte participatiu i obert en el que havíem posat molta il·lusió.
Malauradament per nosaltres va guanyar una altra candidatura , i ara toca reflexionar i veure d’una forma individual, però també col·lectiva com continuem treballant en el sindicat des dels diferents sectors i des dels diferents territoris. Crec que els valors que vam defensar en aquest Congrés són els mateixos que ens han de guiar en els nous projectes , en les noves accions en les que participem com a sindicalistes del sector educatiu estem on estem exercint la nostra professió.
I per acabar l’article d’avui , la referència a un fet i l’agraïment als companys que l’han fet possible amb el seu treball positiu i constant : Just els dies del Congrés , va acabar un procés de negociació col·lectiva amb la signatura del Conveni del Personal Laboral d’administració i serveis (PAS ) de les universitats públiques catalanes. Crec que s’ha de posar en valor la feina feta des del nostre sindicat a l’hora de buscar la fórmula més adient per poder seguir amb un conveni col·lectiu pactat entre les parts. En un escenari en que l’Administració canvia les condicions de treball de la gent a cop de decret o de llei de pressupostos és difícil sostenir un conveni amb una mínima dignitat de defensa dels drets dels empleats públics.
L'ESCOLA CONCERTADA I ELS SEUS TREBALLADORSI TREBALLADORES , UNA PART DEL SISTEMA PÚBLIC EDUCATIU
Calen nous aires per a l’escola concertada de Catalunya
L’escola concertada amb la LEC ha passat a formar part del Servei d’Educació de Catalunya que regulat i sostingut pel Govern de la Generalitat garantitza a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat als ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts.
Els docents i no docents de l’escola concertada es regeixen laboralment pel seu propi conveni col•lectiu encara que com a Treballadors de centres sostinguts amb fons públics pateixin via decret llei de les mateixes retallades salarials que els dels centres públics.
El vigent conveni col•lectiu de l’escola concertada té un àmbit temporal fins el 31 de desembre del 2014. Fins aquesta data ens toca desenvolupar els aspectes millorables d’aquest document. Punts bàsics en aquest procés serien: consolidar els increments salarials del personal d’administració i serveis (PAS), debatre i redefinir la situació del premi de fidelitat una vegada finalitzi la seva suspensió temporal, mantenir la mateixa jornada lectiva dels professors de secundària, sigui quin sigui el nombre de línies del seu centre i, en definitva, desenvolupar tots aquells aspectes millorables per els treballadors del sector.
Resten pendents altres reivindicacions latents des de fa anys com l’analogia de les condicions laborals dels treballadors i treballadores en relació als del sector públic, les ràtio a les aules i l’excessiu control dels titulars dels centres, sobretot si tenim en compte el servei públic que ofereixen.
Caldria, doncs, modificar els elements definidors dels concerts educatius,de manera que els fons rebuts siguin suficients per a la consecució dels objectius del servei públic i incidir, amb un caràcter força més democràtic, en els pilars d’aquest model: l’escolarització, les contractacions dels treballadors, les condicions de treball i les activitats extraescolars, entre d’altres.
En el debat obert arrel de l’aprovació d’una llei estatal que vol incidir de ple en el model educatiu actual , des de la FETE UGT de Catalunya reclamem que predomini el caràcter social de la xarxa d’escoles sostingudes amb fons públics i que els poders públics controlin el model de gestió privada a fi de garantir unes línies d’actuació coherents i democràtiques davant les necessitats del nostre món educatiu.
L’escola concertada amb la LEC ha passat a formar part del Servei d’Educació de Catalunya que regulat i sostingut pel Govern de la Generalitat garantitza a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat als ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts.
Els docents i no docents de l’escola concertada es regeixen laboralment pel seu propi conveni col•lectiu encara que com a Treballadors de centres sostinguts amb fons públics pateixin via decret llei de les mateixes retallades salarials que els dels centres públics.
El vigent conveni col•lectiu de l’escola concertada té un àmbit temporal fins el 31 de desembre del 2014. Fins aquesta data ens toca desenvolupar els aspectes millorables d’aquest document. Punts bàsics en aquest procés serien: consolidar els increments salarials del personal d’administració i serveis (PAS), debatre i redefinir la situació del premi de fidelitat una vegada finalitzi la seva suspensió temporal, mantenir la mateixa jornada lectiva dels professors de secundària, sigui quin sigui el nombre de línies del seu centre i, en definitva, desenvolupar tots aquells aspectes millorables per els treballadors del sector.
Resten pendents altres reivindicacions latents des de fa anys com l’analogia de les condicions laborals dels treballadors i treballadores en relació als del sector públic, les ràtio a les aules i l’excessiu control dels titulars dels centres, sobretot si tenim en compte el servei públic que ofereixen.
Caldria, doncs, modificar els elements definidors dels concerts educatius,de manera que els fons rebuts siguin suficients per a la consecució dels objectius del servei públic i incidir, amb un caràcter força més democràtic, en els pilars d’aquest model: l’escolarització, les contractacions dels treballadors, les condicions de treball i les activitats extraescolars, entre d’altres.
En el debat obert arrel de l’aprovació d’una llei estatal que vol incidir de ple en el model educatiu actual , des de la FETE UGT de Catalunya reclamem que predomini el caràcter social de la xarxa d’escoles sostingudes amb fons públics i que els poders públics controlin el model de gestió privada a fi de garantir unes línies d’actuació coherents i democràtiques davant les necessitats del nostre món educatiu.
LA CIMERA GOVERN-PARTITS-CONSELL ESCOLAR ,FRONT COMÚ CONTRA LA LOMCE
A FETE-UGT hem lamentat que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi exclòs part de la comunitat educativa a la reunió convocada avui per fer un front contra la reforma del ministre d'Educació, José Ignacio Wert.
Mas ha convocat els partits que defensen la immersió lingüística (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i els membres de la permanent del Consell Escolar de Catalunya (CEC) al Palau de la Generalitat. Creiem Que no es pot deixar de banda una part tan important de la comunitat educativa, que tan bel•ligerant s'ha mostrat sempre en la defensa d'una escola que aposti per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats i per un model d'ensenyament del català
Valorem positivament el pacte que s’ha arribat entre Govern, partits polítics i representació del Consell Escolar de Catalunya perquè fa arribar al ministre Wert el rebuig frontal a la Llei que vol imposar, pel que fa a les competències educatives en matèria curricular i avaluació, i en defensa del nostre model d'ensenyament i d'immersió lingüística.
Des de FETE-UGT, però, creiem que es podia haver fet una oposició més contundent, incloent altres aspectes com que la Llei Wert suposa un canvi de model educatiu, segregador, que provocarà greus diferències entre els centres, i que resta democràcia interna als centres educatius i fomenta la mercantilització de l'educació.
Per aquesta raó, volem insistir als partits polítics de l'oposició que formulin esmenes a la Llei sobre aquests altres aspectes i que continuïin denunciant les retallades pressupostàries que afecten l'educació pública, la de tots i de totes.
FETE-UGT ja ha demanat la retirada de la llei en el debat social i en les mobilitzacions fins arribar a la convocatòria de vaga a l'ensenyament el dia 9 de maig i seguirà promovent el rebuig de la comunitat educativa a la imposició d'una reforma inadmisible i innecessària
Subscriure's a:
Missatges (Atom)