PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA: CAP RETALLADA

Ja fa molts de dies que representants de diferents estaments de la Comunitat Educativa , Federacions d'associacions de pares i mares, sindicats i associacions d'estudiants i sindicats d'ensenyament, estem treballant plegats per denunciar les retallades que s'estan produint en l'ensenyament públic.
Per aquest dissabte fem una CRIDA  a manifestar-nos per la defensa d'un sistema que creiem que ja no podrà aguantar gaires més agressions sense comprometre la qualitat i l'equitat. Tots sabem que sense recursos de compensació els més desafavorits surten perjudicats i cada vegada està més d'aconseguir-se la igualtat d'oportunitats.

Avui a Madrid s'ha reunit la Conferència Sectorial d'Educació on el Ministre Wert anunciarà la nova retallada de 3000 Milions d'euros a les CCAA.
Partim d'uns pressupostos fortament retallats que eliminen programes tant importants com l'EDUCA3 i deixen a la meitat els recursos destinats a la formació del professorat .
El Govern central imposa mesures sense cap marge de negociació, l'únic criteri és l'estalvi econòmic.

Avui també a Madrid s'han manifestat els sindicats d'ensenyament davant la seu del Ministerio per reclamar que parin les retallades i que els responsables polítics s'asseguin amb els representansts sindicals . Han entregat un MANIFEST  on una vegada més defensem un sistema d'educació públic, just i solidari.

2012-Menys inversió en educació. Pressupostos generals antisocials

UGT denuncia

Educació perd el 21,2%
enfront del 17% de la resta de ministeris


Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012 presentats pel Govern retallen en un 21,2% (623 milions d '€) les partides destinades a Educació, enfront del 17% de mitjana de la resta de ministeris. La quantitat total destinada a programes educatius suposa 2.220 milions d '€, xifra que ens retrotrau a molts anys enrere.
Els pressupostos contemplen unes mesures molt similars a les que conté el Reial Decret 20/2011, de 30 de desembre, que afecten de forma desastrosa a l'ocupació pública d'aquest país en congelació dels salaris i de l'oferta pública d'ocupació, en la retirada de les aportacions dels plans de pensions i en la generalització de la jornada de 37'5 hores setmanals en el sector públic estatal, que ara es pretén estendre a totes les administracions.

FETE-UGT rebutja rotundament aquestes mesures ja que suposa, per segon any consecutiu, una pèrdua del poder adquisitiu dels empleats públics docents; perquè la taxa de reposició d'efectius al 10% en Educació implicarà l'augment de la temporalitat i de la precarietat en el sector educatiu, trencant el compromís adquirit en la LOE de reduir el percentatge de professorat interí als centres docents amb l'objectiu de no sobrepassar el límit màxim del 8% establert de forma general per a la funció pública.
El sindicat denuncia que una vegada més es fa recaure el pes de l'ajust sobre un dels col · lectius de treballadors més castigats del nostre país i suposa un nou atac a serveis públics que UGT considera essencials, l'Educació i la Sanitat. A més les polítiques de restricció suposaran la pèrdua d'uns 23.000 docents per al proper curs.
La reducció del pressupost d'Educació afecta considerablement a les beques i a la formació del professorat. Les beques i ajudes a l'estudiant cauen en un 11%, 166,4 milions d'€ menys que l'any anterior. A més dels ajuts destinats al professorat per aprendre anglès a l'estranger pateixen una reducció del 70%, es passa de 6,5 milions de € el 2011 a 2 milions de € el 2012 i les beques per a idiomes d'estudiants cauen un 50%.
FETE-UGT considera que les retallades per a la formació del professorat desmenteixen les intencions del Ministeri d'Educació, que aposta per formar joves i docents en un segon idioma, així com en noves tecnologies de la informació i comunicació. Les exigències que té el nostre sistema educatiu en formació en idiomes, TIC, atenció a la diversitat, reforç escolar, ... requereixen partides suficients per dur-la a terme amb èxit.
D'altra banda, és significatiu la retallada de les partides d'educació per les CCAA, que cauen uns 530 milions d '€, el que suposa una gran incertesa per al desenvolupament de programes i projectes educatius per garantir la cohesió i la igualtat d'oportunitats i les condicions laborals i retributives del professorat.

Ara, però caldrà estar alerta del canvis estructurals que s'hauran de fer per poder fer funcionar el sistema amb menys professorat : augment de ràtios i augment d'hores lectives en l'horari laboral.

Hi ha qui diu que havíem d'esperar tenir aquests pressupostos per tenir més motius per fer vaga general , jo sóc de les que pensa que del Govern del PP no en podíem esperar gaire res millor, i els que hem fet vaga també hem expressat el nostre profund desacord amb la política antisocial del PP en EDUCACIÓ .Les expectatives s'han complert. L'escanyada pressupostària compromet la qualitat i l'equitat en l'acompliment del dret a l'educació igual per a tots i totes.

VAGA GENERAL 29M - MANIFEST DEL MÓN UNIVERSITARI i DELS JUTGES

Avui a les 17h tindrà lloc a la sala de Graus de la Universitat Pompeu Fabra l'acte de presentació del manifest que han subscrit un conjunt molt important de professionals de les Universitats Públiques Catalanes. El professorat analitza la situació social i laboral que ens està portant les polítiques neoliberals dels governs actuals del PP i CIU i es declaren a favor de la Vaga General com a instrument de lluita contra una situació a la que els treballadors i treballadores , la ciutadania en general, hem de plantar cara i mostrar la nostra ingignació. Ens hi juguem una societat cohesionada i en la que  es respecti la igualtat d'oportunitats. Ens hi juguem l'estat de benestar i els drets socials i laborals que tant a costat d'aconseguir.

MANIFEST DEL PROFESSORAT, DEL PERSONAL I DELS PROFESSIONALS DEL MÓN UNIVERSITARI DAVANT LA REFORMA LABORAL I A FAVOR DE LA VAGA GENERAL


DEL 29 DE MARÇ DE 2012

1. La crisi econòmica mundial i europea que sembla que no s’acabi mai, va acompanyada d’una crisi política d’idees en la que pretenen convèncer-nos que només hi ha una sortida: la implementació de mesures d’austeritat i de retallades com a únics instruments per redreçar les nostres economies i els nostres països. En aquest escenari, on un 23% d’europeus estan en risc de caure en l’exclusió i la pobresa, i on l’atur juvenil s’enfila fins a límits difícils de creure ara fa uns anys, ens veiem obligats a posar sobre la taula alternatives per sortir d’aquesta crisi.

2. Ja fa temps que les organitzacions sindicals i altres ens de la societat civil, defensem la necessitat de crear més i millors llocs de treball en el marc d’una economia verda, per tal de mantenir la cohesió social, i construir un model productiu basat en la innovació i la competitivitat. Però això no ho aconseguirem si la nostra inversió en I+D és d’un 1,35% del PIB, molt lluny de la mitjana europea de l’1,8% i molt per sota de la mitjana finesa i sueca per sobre del 3,7%. A més a més, cal garantir l’accés a l’educació pública des de l’escola bressol fins a la universitat, doncs això ens permetrà ser competitius en un món global on els països emergents (BRIC) ja no ho són pel baix preu dels seus productes, sinó per la seva qualitat i innovació.

3. A l’Estat espanyol, després de quatre anys de crisi i un canvi de govern les coses no milloren. La taxa d’atur s’enfila fins al 21% i la del col•lectiu dels joves fins al 50%. Aquests es veuen sovint obligats a emigrar, i així ens trobem amb la paradoxa que la generació millor formada de la nostra història haurà de marxar fora per treballar. Augmenten els impostos de les classes treballadores, però no es lluita contra el frau fiscal, que es calcula és de 42.000 milions d’euros l’any 2010, i que cometen majoritàriament les grans corporacions empresarials i les grans fortunes. La classe mitjana, que era la que mantenia els pilars del nostre estat del benestar, s’empobreix mentre els rics blinden el seu capital a les SICAVs i als paradisos fiscals.

4. Davant d’aquestes dades d’atur massiu, el govern del PP presenta una nova reforma laboral, menys de dos anys després d’haver implementat l’anterior. Es planteja la necessitat de facilitar l’acomiadament com a eina bàsica per a crear ocupació, i es precaritza encara més la situació dels treballadors deixant com a residual el contracte indefinit. A més a més, es privatitzen els serveis de col•locació i es permet que les ETT facin intermediació laboral. Això no farà si no ampliar la bretxa social entre els que tenen més formació i un grau d’ocupabilitat més elevat, i els que tenen menys formació i en definitiva menys recursos econòmics.

5. Catalunya no va tampoc en la bona direcció. El tàndem CIU i PP aplica retallades als nostres serveis públics que fins ara estaven fent de xarxa de protecció dels més febles. Així, el Parlament de Catalunya ha obert la porta al copagament sanitari, a la taxa turística, a la de justícia i al cànon de l’aigua, mentre ara fa uns mesos s’eliminava l’impost de successions.

6. Aquest atur massiu només beneficia els qui en l’actualitat volen fer una reforma laboral que augmenti la precarització de les condicions laborals. L’evidència diu que l’atur es reduirà quan el context econòmic millori, i no canviant la regulació del mercat laboral. La negociació col•lectiva es debilita i la balança es decanta a favor dels empresaris. Mirem al nostre voltant i observem les societats on els drets laborals i la negociació col•lectiva es situen en aquests nivells; hi predomina la desigualtat i la vulneració de drets. Mentrestant, en països com Finlàndia el govern promou una reforma laboral amb el consens dels agents socials, per augmentar els subsidis de l’atur, major protecció sanitària i garantir la reinserció laboral dels aturats del país.

7. El nostre model social va enrere i perd drets fonamentals quan es tria el camí per debilitar la negociació col•lectiva i reforçar un model salarial dominat pels baixos salaris. Aquesta reforma renuncia a potenciar l’equitat, la cooperació i la participació per a millorar la productivitat i el benestar social. El camí que enceta aquesta reforma és un futur profundament injust i desequilibrat on la por a perdre el lloc de treball en qualsevol moment serà molt més present en qualsevol relació laboral futura.

8. El treball conjunt i l’organització del col•lectiu treballador és la base de la democràcia, sent aquest l’element necessari pel diàleg amb l’empresariat i l’administració pública. Malgrat es vulgui fer creure que el paper del sindicat no és útil, la seva eliminació és un atemptat a un dels pilars essencials de la nostra societat democràtica. La individualització de les relacions laborals front l’empresari deixa a la deriva els drets del col•lectiu dels treballadors. És per això que la vida sindical és el bastió de la representació del treball col•lectiu.

9. El sector públic ha estat en el punt de mira d’aquells qui primen els interessos privats en detriment dels públics. És excessiva la nostra despesa pública que se situa als mateixos nivells en termes de PIB que les mitjanes europees? No ho és per qui pensa que els serveis públics són la base del nostre model de país. El servei públic busca l’equitat i vol reduir la desigualtat sense prioritzar el benefici econòmic. La privatització dels serveis públics agreujarà les desigualtats aprimant encara més, l’estat del benestar. La societat ha de créixer en drets socials i no només en beneficis econòmics. Els reptes que en aquests moments demanen que ens mobilitzem són els que lluiten contra una societat insolidària, individualitzada i insostenible. Les polítiques públiques que aposten per reforçar el sector públic asseguren l’estabilitat de la societat, pal•liant les desigualtats i el debilitament de la democràcia.

10. Des del món universitari, denunciem la transformació del model que ens volen imposar a través de les retallades del finançament. Un model que s'orienta a la manca de control democràtic, que limitarà l’accés als estudis superiors i que precaritza les condicions de treball. Exigim que els canvis de les nostres universitats s’orientin a la consolidació d'un model social d'universitat pública que garanteixi el seu paper com agent educatiu, social i econòmic. Una universitat amb accés universal, que respongui a les demandes socials de manera eficient i democràtica.

11. Per tots aquests motius, nosaltres, professors i professores d’universitat, personal universitari i professionals del món universitari i acadèmic, volem mostrar el nostre rebuig contundent davant la reforma laboral i el nostre suport a la vaga general del 29 de març.

Barcelona, 15 de març de 2012


En aquest matex sentit en pronuncia Jueces para la democracia.

MANIFEST


JURISTES CONTRA LA REFORMA LABORAL

ELS SINDICAT EMPLACEN LA GENERALITAT A CONVOCAR DIMECRES LA MESA GENERAL DE FUNCIÓ PÚBLICA I INICIAR UNA NEGOCIACIÓ DEL PLA D’OCUPACIÓ

El divendres va tenir lloc la reunió de la Mesa General de la Funció Pública per presentar-nos el Pla d'ocupació.
El govern té la intenció d'aprovar dimarts 20 un acord de govern per tirar endavant un Pla d''ocupació en l'àmbit de l'administració de la Generalitat de Catalunya.


Es tracta de l'aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei de mesures que va aprovar el Parlament el dia 15 de març.
• El pla es temporal, des de l'1 d'abril 2012 al 31 de març 2014


• El pla d'ocupació té dues fases:


-La primera és la reducció de jornada i salari en un 15 per cent als interins. S'aplicarà a patir de l'1 d'abril.


-Hi ha col•lectius exclosos, entre ells el personal docent no universitari i el personal laboral del departament d'ensenyament.


-La segona fase consisteix en que tots els departaments hauran de fer una diagnosi de plantilles per redimensionar-les. Es a dir, primer redueixen jornades i després reduiran llocs de treball.


• També introdueixen la possibilitat de modificació de condicions de treball a tot el personal d'administració i serveis i al personal laboral.


• Per tant la proposta va molt mes enllà del que diu la llei de mesures.


• No hi ha negociació sinó menyspreu absolut a la representació dels treballadors ja que imposen sense ni tant sols donar dades.

• UGT ens hem posicionat en el total rebuig de les mesures i l'hem titllat el pla com el Pla de l'explotació del personal propi de la Generalitat com a instrument per resoldre el dèficit públic.


• UGT adverteix que la manca de planificació pot portar conseqüències greus en els serveis públics essencials i necessaris en una societat com la nostra.


• En roda de premsa al sortir de la reunió hem denunciat la situació i hem fet la crida a la vaga general de tots els empleats públics.

Avui 19 de març , els tres sindicats presents a la Mesa adrecem una carta a la secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat, Pilar Pifarré, on la instem a iniciar un autèntic procés negociador abans d’aplicar cap de les mesures que recull el Pla d’ocupació per a la racionalització de l'organització i l'optimització del personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014, presentat divendres passat.

Els sindicats denunciem la manca de qualsevol anàlisi de la situació en la decisió de rebaixar el 15% de jornada i salari al personal funcionari. També posem de relleu la manca de respecte als negociadors, en la convocatòria de la Mesa General de Negociació dels empleats  públics de la Generalitat de Catalunya, per l’absència de la necessària documentació que pugui servir per valorar els objectius i l’abast d’aquest Pla d’ocupació.

29M VAGA GENERAL A L'ENSENYAMENT

Companyes i companys;

AMB LA VAGA HEM D’ACONSEGUIR CANVIAR LA REFORMA LABORAL I ATURAR LES RETALLADES EN DRETS SOCIALS I LABORALS.

Els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica l’excusa perfecta per retallar drets , desmuntar l’estat del benestar i afeblir els serveis públics avançant cap a la seva privatització. La disminució de la inversió en educació posa en perill l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Des del 2010 a Espanya la partida per educació ha disminuït un 3,22 % que representa una pèrdua d’inversió de 2.479 milions d’euros. A Catalunya la partida d’educació ha caigut un 13% des de 2010.

L'educació està en el centre de la construcció d'una societat més justa i equitativa per tant els governs tenen l'obligació de posar-hi els mitjans necessaris en cada moment perquè la qualitat i la compensació de desigualtats d'origen siguin resoltes. Si no s’inverteix en termes d’equitat hipotequem el futur del nostre país en benefici només dels poders econòmics.

Les retallades pressupostàries no les podem acceptar per a cap àmbit de l'estat del benestar, més quan partim d'una posició molt per sota de la inversió que hi dediquen els països del nostre entorn. El que cal és fer polítiques de millora dels ingressos via progressivitat fiscal i lluita contra el frau. Amb més ingressos es podrà abordar la necessitat social i mantenir l'estat del benestar, pel conjunt de la societat i en especial de les classes treballadores.

Els treballadors de l’ensenyament estem afectats per la retallada de drets socials ja que ha començat el desmantellament dels serveis públics (sanitat, dependència, seguretat, educació des d’infantil a la universitat...) que veiem com poden perdre la seva funció social i la seva qualitat. Assistim a la paralització de la xarxa pública de centres , al tancament d’escoles públiques al costat de la obertura de centres nous privats. Mentre que les despeses de funcionament escanyen els instituts públics, fundacions privades reben més diners que mai.

I a més, assistim a la reducció de beques a l’estudi, al menjador i al material escolar i a l’augment de les taxes universitàries.

TOTS i TOTES estem cridats a la Vaga General i l’hem de fer extensiva a tota la comunitat educativa, famílies i alumnat. Aquesta és una vaga general social.

LES RETALLADES ens afecten com a treballadors i treballadores i se’ns apliquen per la via directa dels pressupostos generals i autonòmics. La reforma laboral en l’àmbit DELS EMPLEATS PÚBLICS  s’està aplicant per decret i per llei de pressupostos.

·         Les administracions podran acomiadar al personal laboral fix per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives.

·         Pèrdua de poder adquisitiu: retallada salarial + augment d’impostos

·         Modificació a la baixa de condicions de treball.

·         Augment de la precarietat al paralitzar les ofertes d’ocupació i les oposicions.

·         ERO a l’ensenyament al congelar plantilles tot i que augmenta l’alumnat

·         Restriccions en les despeses de funcionament afectant el benestar de l’alumnat i el professorat

·         Retallada pressupostària en la Universitat Pública que provocarà acomiadaments de PAS i professorat.

·         Afectació en la retallada de drets laborals i salarials del professorat i altre personal dels centres educatius i assistencials sostinguts amb fons públics

·         Manca de finançament de les Llars infantils públiques posant en perill el model actual.

AMB LA VAGA GENERAL HEM D’ACONSEGUIR CANVIAR LA REFORMA LABORAL.

Nosaltres som més i hem de contestar a aquesta agressió sense precedents. La reforma laboral és una decisió política, no una necessitat del mercat laboral ni de la reactivació econòmica. És una reforma ineficaç per sortir de la crisi, injusta amb els treballadors i treballadores i inútil per a crear llocs de treball. Per tant hem de pensar que la motivació és política i pretén precaritzar encara més les condicions de treball i permetre a empreses i administració que puguin fer el que vulguin, afeblir la negociació col.lectiva, (pactes, acords i convenis col.lectius) eliminar garanties i desmantellar el sistema de protecció al treball.

UNA REFORMA LABORAL QUE COMPORTARÀ A L’EMPRESA PRIVADA I A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

·         Modificació substancial de les condicions de treball i dels salaris per raons de productivitat, competitivitat, organització tècnica o del treball.

·         Abaratiment de l’acomiadament

·         Acomiadament per absentisme ( 20% de la jornada en dos mesos consecutius o el 25% en quatre mesos discontinus.)

·         Augment de la conflictivitat i la precarietat en la contractació

·         Contractació més precària pels joves (ara fins a 30 anys) a  través dels contractes de formació i aprenentatge.

I més... ( pots consultar la documentació referent a la reforma laboral que en aquests moments està en tràmit parlamentari a www.ugteducacio.cat.

CAL MOBILITZAR-SE , PARTICIPAR EN LES CONCENTRACIONS I ACTES REIVINDICATIUS I EL 29M FER VAGA PER DEFENSAR ELS NOSTRES DRETS I ELS DE LES FUTURES GENERACIONS.

En temps de crisi, eduquem per a la igualtat

DIA DE LA DONA TREBALLADORA 2012


En temps de crisi econòmica, eduquem per a la igualtat

Quan parlem de crisi hi ha qui pensa que la lluita per la igualtat ha de sortir de l’agenda de les prioritats i que si hem de retallar, perquè no fer-ho també de les polítiques actives per la igualtat entre dones i homes.

Nosaltres no ho creiem pas així, en temps de crisi no podem defugir d’una qüestió bàsica com és la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida. Des del món sindical més que mai hem de lluitar contra la discriminació i la integració plena de les dones a totes les esferes de la vida social , en condicions d’igualtat efectiva, per superar la crisi econòmica actual, ja que aquesta només se solucionarà si s’aprofita al màxim i de manera sostenible el potencial de tots els membres de la societat . I des del món de l’educació hem de seguir treballant per aconseguir que els infants i joves aprenguin a relacionar-se en igualtat. Educant podem posar la llavor per la igualtat de drets i la no discriminació per raó de sexe i per qualsevol altra raó.

La crisi econòmica actual evidencia el fracàs d’un model de creixement desequilibrat, alhora que proporciona l’oportunitat històrica de revertir-ho. Per a això és necessària la contribució de totes les persones, així com la planificació, ús i distribució equitativa de tots els recursos.

Les dones actualment s’incorporen amb normalitat al mercat de treball , la seva representació en llocs directius de l’administració no té el caràcter residual d’abans i el percentatge de dones joves amb estudis superiors està per sobre el dels homes (45,9% en front el 35,7%). I en canvi aquests avanços no han aconseguit superar les greus diferències que encara ens trobem en alguns aspectes com són la bretxa salarial i la dificultat en trobar feina per sobre la dels homes.

La taxa d’atur femenina segueix sent més elevada que la masculina. A més, les dones segueixen sent una clara majoria en les categories més precàries, tant pel que fa a l’ocupació (temporalitat, contractes a temps parcial, subocupació), com pel que fa a l’atur (de llarga durada, sense ocupació anterior, sense prestació d’atur).

Els seus ingressos i les seves pensions són molt inferiors i en molts casos inexistents, malgrat que treballen moltes més hores.

Amb la política de retallades els serveis públics es troben seriosament afectats, es retallen els pressupostos d’educació, de salut, de serveis socials, d’integració cultural, de foment per la igualtat de gènere.

Aquesta situació recau sobre les dones d’una forma més dura a través de tres camins:

Un pel fet de ser majoria entre les persones que més necessiten assistència.

Dos pel fet que es destrueixen molts llocs de trebal en l’àmbit assistencial majoritàriament ocupat per dones i finalment per ser les que minimitzaran a l’àmbit familiar la manca de recursos i serveis socials.

En definitiva, la situació de les dones com a col•lectiu és dramàtica, ja que la crisi es generalitza a tots els sectors però són les persones pitjor situades les que més la pateixen.



La Clau per aconseguir la igualtat recau en bona mesura que canviï la cultura de la conciliació La conciliació segueix sent una qüestió purament femenina. Al 2010, a pesar que cada vegada més està integrada en el mercat de treball , la dona dedicava a la conciliació 4,25 hores en front de les 2,28 hores de l’home . Al voltant del 48% de les dones no treballen o no busquen ocupació per estar a cuidant als menors o els adults dependents o altres obligacions familiars. En els homes aquest percentatge està en el 3,8%. A més els permisos i excedències per cura d’altres han estat sol•licitats en la pràctica totalitat per dones. A més són elles les que opten a les jornades reduïdes i als contractes a temps parcial.

Els educadors i educadores, el professorat ha de ser conscient d’aquest fet social i tenir molt clar que des de l’educació es pot revertir.

Què podem fer des de l’educació a les escoles i instituts? EDUCAR PER LA IGUALTAT per tal que ajudem a produir-se aquest canvi de cultura en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Però també per l’aprenentatge de les relacions humanes en base a una convivència pacífica , al reconeixement i al respecte mutu.

Els centres escolars són un dels espais privilegiats per aprendre a relacionar-nos en igualtat, és

Les pautes són:

1-En educació és fonamental utilitzar un llenguatge no sexista perquè:

• Les dones i les nenes necessiten reconèixer i ser reconegudes en les paraules que expressen la realitat, construint i transmetent el coneixement.

• La realitat de les dones i les nenes només es fa visible quan en els llibres de text i en els continguts escolars utilitzem el femení i el masculí.

• A través del llenguatge podem imaginar noves realitats, conjecturar altres maneres de fer les coses o d’interpretar el món. Per exemple, quan incorporem la paraula metgessa, ministra, cuidador o infermer s’obren noves possibilitats a professions que tradicionalment pertanyien a un o altre sexe, obrint portes a nous camins.

• És imprescindible la utilització d’un llenguatge que representi i estigui habitat per dones i homes per fer visible la seva contribució.



2- Es necessari seleccionar i desenvolupar els continguts escolars de manera que s’hi incloguin els sabers i l’experiència que les dones i els homes aporten i han aportat al coneixement humà.

3- Cal evitar els estereotips de gènere, perquè la relació educativa sigui autèntica i s’estableixi des del reconeixement únic de cada infant i de cada jove.

• Practicant l’observació de cada alumna i de cada alumne per saber com són realment, intentant superar les idees preconcebudes i estereotipades que tenim sobre el comportament de les noies i dels nois.

• No establint comparacions entre els alumnes d’un sexe i d’un altre .Utilitzar metodologies participatives i de treball en grup que els permetin aprendre a escoltar-se, col•laborar i aprendre de la resta dels companys i companyes, des del respecte i el reconeixement mutu.



4- Des de l’orientació podem contribuir a la igualtat. La orientació és un procés continu al llarg de tot el procés educatiu, que té com a objectiu el desenvolupament integral de les capacitats de l’alumnat, en relació amb les diferents opcions formatives, professionals i vivencials.

• Acompanyant als alumnes i les alumnes per a que triïn de manera responsable i lliure entre diferents opcions professionals , projectin el model vital que desitgen i siguin conscients de la importancia que té la responsabilitat compartida en la vida privada, la cura propia i el compromís actiu amb la comunitat.

• Subratllant la importància de la vida quotidiana en la construcció del projecte de cada persona. És important ensenyar-los que els treballs que genera la vida quotidiana són necessaris per viure i conviure, de manera que tant dones com homes han de realitzar-los amb responsabilitat compartida, aprenent a responsabilitzar-se de les seves pròpies necessitats i tenint en compte les de les persones amb les quals conviuen.



5- El centre escolar és un dels espais privilegiats per aprendre a relacionarse amb actituds de respecte i pau, resolent els conflictes de forma pacífica i enriquidora.

• Distingir entre “diferència” i “desigualtat”, ja que la seva confusió genera situacions de dominació / submissió i és font de conflictes i enfrontaments.

• És important recordar que la violència envers les dones es manifesta a través de molts tipus de conductes i no es limita a les agressions clarament manifestes, com insults o cops, sinó que abasta totes aquelles situacions de desigualtat i discriminatòries que habitualment apareixen com a formes de tracte quotidianes i normalitzades que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Moltes de les situacions de violència contra les dones es toleren com si fossin normals per tradició, costum que serveix de pretext o per a no donar-los la importància que tenen en considerar-les jocs o “coses de nens”. Per evitar aquestes situacions és fonamental fer visibles i nomenar aquelles conductes que d’una manera o altra atempten contra les nenes i les dones.

• Introduir en el currículum valors positius atribuïts a les dones, com per exemple la cura familiar, l’empatia, la cooperació, l’afectivitat, l’espai privat, i també valors positius atribuïts als homes, com són l’assertivitat, l’espai públic, l’autonomia …, de manera que les alumnes i els alumnes s’obrin a un món d’oportunitats i vivències i incorporin competències que tradicionalment pertanyien només a un o altre sexe.

• Ensenyar a resoldre conflictes de forma positiva, comprenent que la resolución no violenta dels conflictes que formen part de la vida quotidiana de les persones pot ser una font d’aprenentatge i de creixement personal.

En definitiva, l’esperança d’un món sense desigualtats està en les noves generacions i els educadors hi tenim molt a fer , tenim eines , només les hem de de fer servir per projectar a través dels nostres alumnes un futur on homes i dones tinguem els mateixos drets.Tenim a més el repte de formar persones critiques amb el món que els envolta i amb capacitat de transformar el seu entorn basant-se en els valors de la igualtat de totes les persones.

Avui dia de la dona treballadora des de FETE-UGT volem posar de manifest la necessitat que mestres i professorat de secundària rebi formació inicial i continuada específica sobre educació per a la igualtat. Amb el nostre projecte hi volem col.laborar.

En defensa del 0-3 . Primera etapa educativa.

Aquests dies estem assistint a un vertader atac per la via de l'escanyament financer a un model d'escola bressol i llars d'infants municipals que s'havia instaurat en els darrers anys i sobre tot a partir de la llei de creació de llars d'infants de qualitat.
El Departament d'Ensenyament es desentén de les llars públiques. Ho dic així perquè no em queda alternativa. No puc interpretar de cap més manera la retallada brutal que s'ha fet via pressupostos a la partida destinada a finançar una part del cost de les places 0-3 públiques gestionades pels municipis.
La quantitat de 1800 euros per plaça i curs ha passat a 1600 euros a l'any 2011 i ara es pretén rebaixar-la encara més. Vull fer costar que si bé la partida destinada a llar públiques es rebaixa un  17,6% , la partida destinada a llars d'infants privades no es rebaixa ni un euro.
Quines són les intencions del Departament? provocar un canvi de model? privatitzar el servei? encarir el cost assumit per les famílies? Fer que el projecte de llar d'infants municipals sigui inviable econòmicament en un moment en què els serveis públics són més necessaris que mai?
Quines seran les conseqüències d'aquesta retallada de finançament públic? en primer lloc els ajuntaments es veuran abocats a haver de pujar les quotes a les famílies pel servei. En segon lloc provocarà que es facin ajustament a nivell de personal i per tant es disminuirà la qualitat de l'atenció educativa als infants.

La FETE-UGT estem treballant per tal que el govern CIU es replantegi aquesta política i realment aposti pels centres públics tant els que gestions directament ( 42 llars d'infants depenents del Departament) com de les gestionades per les entitats locals.

Ens adherim a la PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'ESCOLA BRESSOL I ELS SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA i participarem de totes les accions que es convoquin per aquesta causa. Donem suport al col.lectiu de mestres de les escoles bressol i serveis complementaris municipals de Barcelona. En aquest sentit ens adherim al MANIFEST conjunt.

En aquest sentit hem tingut una reunió amb els responsables d'educació de l'Ajuntament de Barcelona del Partit dels Socialistes per demanar-los que des de l'oposició a l'Ajuntament treballin per tal que no es faci cap pas cap a la privatització o externalització de les llars d'infants i que no es redueixi el personal ni les condicions de treball dels educadors i educadores i del personal de suport.

Catalunya té una llei, i és la que ha de marcar el camí de desenvolupament educatiu d'aquesta etapa.La implantació de llars públiques són l'eina per una millor cohesió social i per oferir a tothom les mateixes oportunitats des de la primera infància. Els preus públics s'han de mantenir per assegurar l'accés de tothom a aquesta etapa educativa. Per això ens fem ressó del manifest promogut per l'Associació Rosa Sensat Ajuntament i sindicats i a la que demanem l'adhesió de la societat civil catalana.