TERCER ANY DE RETALLADA ALS SERVEIS PÚBLICS

No puc acabar l’any sense haver fet un article intentant explicar què ha estat el procés de negociació –mobilització pel que fa a la proposta de Mesures d’estalvi econòmic que l’Administració Catalana vol imposar al conjunt dels empleats públics per l’any 2012.

Per començar vull expressar la meva perplexitat davant l’actitud dels responsables polítics de la Funció Pública catalana en la Mesa de negociació . Em refereixo que els companys i companyes que estem en aquests moments de representants dels treballadors en les nostres respectives organitzacions sindicals, abans hem estat exercint la nostra professió en la funció pública, per tant en formem part intrínsicament. Aleshores és quan no entens el tracte rebut , el despreci latent i la manca de complicitat pels que exerceixen els càrrecs de responsabilitat. La primera de les set reunions que van tenir lloc es va celebrar el 30 de novembre. En aquesta primera reunió es va lliurar a les forces sindicals un document amb un conjunt de 19 mesures , totes elles restrictives en drets , en condicions de treball  i en retribucions.

Sabíem que ens presentaven el document amb la intenció de que els sindicats entréssim a negociar mesura per mesura. A la UGT ens va semblar més adient que donades les circumstàncies dels treballadors i treballadores públics_ portem més de vint anys perdent poder adquisitiu i en els dos últims anys hem perdut més d’un 10% en les nostres retribucions_era millor que en lloc de tocar el sou dels milers d’empleats que cobren sous baixos , es comencés per posar sostre als sous de més de 5000 euros.

En les següents reunions , de forma unitària, vam recollir les propostes sindicals alternatives a la retallada pura i dura que vol fer l’Administració al conjunt dels seus treballadors. En la mesa no es va recollir cap de les propostes i va finalitzar la negociació amb un document final que tornava a recollir allò que havien proposat d’antuvi. La negociació havia estat una farsa, un muntatge per complir amb el precepte de negociació prèvia amb els representants legals dels treballadors i així tenir el camí lliure per legislar.

Al projecte de llei de pressupostos es recullen la major part de les mesures previstes .Vegeu Titol III, art del 29 al 34.

Resumint ,la retallada pressupostària en educació afectarà a tres àmbits: inversió en béns, condicions de treball i retributives del professorat i personal laboral, i finalment tindrà greus conseqüències en les plantilles. En dos exercicis s’ha reduït la partida dedicada a l’ensenyament no universitari sostingut amb fons públics en un 16% i la dedicada a la Universitat pública un 26%.

Continuar lluitant per uns serveis públics de qualitat vol dir continuar exigint que es respectin els drets de la ciutadania. Els drets laborals , els drets de representació dels treballadors davant l’administració i el dret fonamental a l’educació. Vegeu Resolució del IV Comitè de la FETE-UGT celebrat el passat 21 de desembre.

En aquest procés hem estat al carrer i hem estat als centres informant. La mobilització cal continuar-la perquè se senti la nostra veu. La mobilització ha estat cabdal en el lamentable episodi que ha provocat el Govern en relació a la paga de desembre dels seus treballadors. La pressió mediàtica, al carrer , amb la bateria de recursos presentats i per presentar que s’ha produït ha obligat als polítics a rectificar i buscar solucions. 

Tot fa pensar que no anem bé, almenys els que sempre paguem ho continuem fent. No podem permetre que allò que s’ha construït amb tants d’anys, l’estat del benestar ,que s’ha fet amb l’esforç de tota la ciutadania ara se’l vulguin polir , privatitzant allò públic per benefici d’uns quants, tancant les oportunitats i afavorint l’accés a aquells que s’ho puguin pagar,excloent cada vegada més capes de la societat , provocant que els exclosos no tinguin la oportunitat de tornar i els treballadors es disputin entre ells els pocs recursos posats al seu abast .La crisi no pot ser l’excusa perfecte per retallar sempre d’allà mateix.

Assistim  a l’intent  per part d’uns poders mediàtics de la dreta de dividir les classes treballadores, d’enfrontar aquells que treballen amb dels que no, aquells que tenen contracte fix ( entre ells , els funcionaris)  amb els que el tenen  temporal, aquells que són d’aquí  amb els que han vingut de fora. Ens parlen de privilegis a on nosaltres veiem drets i que volem per a tothom. No podem caure en aquestes trampes , el que cal és el de sempre, la unió dels treballadors i treballadores , i ara més que mai, o més que fa uns anys quan semblava que tot ens venia per generació espontània.

Davant d’això des del sindicat hem de continuar fent propostes perquè  no es perdi la cohesió social i hem de promoure el pacte per l’ocupació i la formació que superi les diferències generacionals, d’origen social i de gènere. Hem de continuar exigint i fent sentir la  nostra veu perquè la política estigui al servei dels ciutadans per sobre les exigències del poder financer Hem de continuar treballant per una educació de qualitat per a tothom que és aquella que arriba a tots per donar a cadascun la seva oportunitat.