dimarts, 18 de setembre del 2018

DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

El proper 25 de novembre tornem a recordar d'una forma especial en una diada internacional que cal un esforç col.lectiu per a l'eradicació de la violència contra les dones. Ja sabem que no n'hi ha prou en anar celebrant dies internacionals, però estic convençuda que només fent activisme de difusió del es idees és quan aconseguirem que més gent se sumi a aquesta lluita . L'educatiu , el nostre àmbit de treball ,hi té molt a dir i molt a fer.
Avui transcric un article que és el resum d'una ponència de la professora Ma Elena Simon Rodríguez, i que resumeix molt bé una reflexió important que ens hem de fer tots i totes  per continuar avançant cap el canvi de model social que permeti la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida social i personal.

En l'actualitat, un cop superada una llarga etapa d'exclusió de les dones dels drets de ciutadania, constatem que un dels assumptes que causen alarma social consisteix en les conseqüències de la violència masculina contra les dones. I tothom es pregunta per les causes i les resistències.

No hem d'anomenar violència domèstica (de portes endins de les cases). Es produeix també en àmbits escolars, laborals i cívics. Moltes vegades no es té vincle amb el agressor o s'ha trencat per expressa voluntat de la dona agredida. També és violència masculina contra les dones la violació, la prostitució forçada o l'assetjament i l'abús emocional, sexual, intel • lectual o econòmic practicats dins de la parella.

Cap dona està lliure del perill que suposa alguna d'aquestes formes de violència, pel sol fet de ser dona. Per això sí que és conflicte de totes.

Molts homes no violents han de conèixer que hi ha formes de col • laboració entre ells que fan que aquest tipus de violència es perpetuï: bromes i acudits, ostentacions, micromasclismes, consentits o aplaudits per ells mateixos. Per això sí que és conflicte de tots.

I per això és imprescindible que abordem aquest problema com un tema fonamental dins el procés de socialització d'elles i d'ells. Nenes i nens han de créixer junts amb la convicció que són éssers humans del mateix valor i categoria. Per a això han d'aprendre uns i altres "el femení" i "el masculí" com humà i intercanviable, al'escola, en la família i en la societat. Els mitjans de comunicació havien imperiosament de presentar una manera de comunicació i relació cooperatiu i un món comú, desterrant la guerra de sexes i els excessos de feminitat i masculinitat patriarcal, que mostren i reforcen de forma exagerada.

Però sobretot és un problema dels homes, que són els causants. La nostra contribució ha de consistir en interrompre tota acció masclista, misògina o sexista que signifiquen domini i poder masculí o de submissió i subordinació femenina, perquè puguin anar desapareixent aquestes falses creences ancestrals per les que tot home es pot i ha de sentir amo de la seva dona i tota dona servidora del seu home, com ser superior i inferior, respectivament,dependents ambdós d'aquesta relació de desigualtat.

Per a això haurem de transformar costums, maneres i maneres enquistades de relació, creences falses, mites, coneixements excloents i llenguatgesdespectius respecte a les dones.

Tot això suposa el programa mínim, la prioritat ètica i política més valuosa, que donaran lloc a la creació de les noves persones que estan requerint les noves societats, societats que enarboren la Igualtat i la Llibertat com a bandera.

Mentre als homes se'ls socialitzi per l'enfrontament i la violència com forma rendible de relació i comunicació i les dones siguin entrenades per satisfer les necessitats i desitjos masculins de tota mena, no acabarem amb la dependència funcional dels homes i emocional de les dones, que interioritzen en elles i ells les mancances com avantatges.

La violència contra les dones és un greu conflicte que requereix d'un esforç gran i especial per eradicar-lo, esforç intel • lectual, emocional, econòmic, polític i cultural, col • lectiu, institucional i personal. Un esforç de totes i tots.

I tu, què fas?
Mª Elena Simón Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada