Avui hem tornat a sortir al carrer per manifestar el nostre desacord amb les polítiques educatives del Departament de Maragall. Cada vegada més ,constatem que hem sufert un engany per part dels responsables de l'administració educativa perquè van aprovar una llei amb una memòria econòmica que no s'està complint. I ara amb les retallades de despesa social que volen aplicar es produirà, no sols un incompliment d'allò legislat sinò també un retrocés en la qualitat del servei d'educació de Catalunya.
El que ens fa indignar , i ho hem de dir amb la boca ben grossa, és la manera en que s'estan fent les coses. Les retallades es van anunciant pel procediment dels fets consumats, sense cap tipus de negociació amb els representanst sindicals i moltes vedades sense la deguda participació dels afectats :pares i mares , professorat i equips directius dels respectius centres.
Indigne veure com s'està fent una retallada brutal a les plantilles dels centres de recursos pedagògics (CRPS) , però ,quan els efectats t'expliquen com s'està fent la retallada , aleshores el que sents és autèntica perplexitat. Perquè els centres de recursos són un referent molt important per la feina als centres, sempre han tingut una funció de suport imprescindible per a la innovació educativa i la seva influència ha estat crucial per la millora de l'ensenyament durant els últims 25 anys.
És trist veure que els responsables de l'administració aprecien tant poc la tasca que s'està fent des dels diferents serveis , que poden de la nit al dia treure professionals amb experiència de molts d'anys del seu lloc de treball, sense posar sobre la taula cap criteri objectiu, ni cap tipus de justificació normativa , ni pactada ,ni consensuada ,ni negociada amb ningú.
Avui hem estat al carrer, professorat, mares i pares, nens i nenes, estudiants per dir un cop més que amb l'educació no s'hi juga, que ja n'estem tips de retallades i despreci per la professió docent.
No erem molts milers, això és veritat, però el descontent està als centres, és cada cop més palpable.
Avui , crec que des del sindicat ,hem de llançar un missatge molt clar als treballadors i treballadores de l'ensenyament i és que no podem deixar de reclamar de forma col.lectiva i unitària allò que és just: dignificació de la professió docent i respecte pels professionals que donen suport al fet educatiu des de les seves diverses especialitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada