JULIOL 2013

Fa exactament dos mesos que no escric en el Bloc. Però avui que per mi és un dia especial m’hi torno a posar, amb l’ànim de seguir emplenant aquest espai virtual d’expressió escrita de les meves reflexions a l’entorn de l’educació. Dir això és dir molt i al mateix temps dir poc perquè no queda definit de què vull parlar , o més ben dit de què vull seguir parlant, recollint, fent crònica del s fets,  comentant d’articles d’altres, destacant accions i apostant per projectes que neixen i es desenvolupen al meu entorn laboral i social.

L’educació engloba moltes vessants. Com a mestra i sindicalista em miro l’educació com una opció de vida , al mateix temps i de forma indestriable , com una opció política inscrita en la societat en la que estem. I per tant és des d’aquesta posició no neutral del fet educatiu que em motiva escriure, seguir escrivent en el bloc “Treballem per l’educació”.

Fins ara era un espai públic on des del càrrec que exercia em permetia explicar els posicionaments i l’acció sindical, els motius de les mobilitzacions, les reivindicacions sindicals de cada moment, la negociació col·lectiva en el sector de l’ensenyament des del 0-3 a la universitat…

A partir d’ara , segurament parlaré del mateix , però des de la mirada d’una persona treballadora de l’ensenyament , afiliada a un sindicat perquè creu en el sindicalisme com a forma de defensa des de la unitat dels treballadors i treballadores, i com a persona que vol prendre part activa en un trosset de la societat i que ara mateix en diem la comunitat educativa.

El dia 2 de Juliol es va celebrar l’XI Congrés de la FETE-UGT de Catalunya. Jo em presentava amb un equip de persones molt vàlides, sindicalistes amb molta experiència i voluntat de servei, amb moltes ganes de tirar endavant un projecte participatiu i obert en el que havíem posat molta il·lusió.

Malauradament  per nosaltres va guanyar una altra candidatura , i ara toca reflexionar i veure d’una forma individual, però també col·lectiva com continuem treballant en el sindicat des dels diferents sectors i des dels diferents territoris. Crec que els valors que vam defensar en aquest Congrés són els mateixos que ens han de guiar en els nous projectes , en les noves accions en les que participem com a sindicalistes del sector educatiu estem on estem exercint la nostra professió.

I per acabar l’article d’avui , la referència a un fet i l’agraïment als companys que l’han fet possible amb el seu treball positiu  i constant : Just els dies del Congrés , va acabar un procés de negociació col·lectiva amb la signatura del Conveni del Personal Laboral d’administració i serveis (PAS ) de les universitats públiques catalanes. Crec que s’ha de posar en valor la feina feta des del nostre sindicat a l’hora de buscar la fórmula més adient per poder seguir amb un conveni col·lectiu pactat entre les parts. En un escenari en que l’Administració canvia les condicions de treball de la gent a cop de decret o de llei de pressupostos és difícil sostenir un conveni amb una mínima dignitat de defensa dels drets dels empleats públics.