En una nota de premsa publicada avui , UGT considera que la proposta del ministre de Justícia retalla les llibertats i recorda que els sindicats compleixen les lleis, no els exonera
Davant la resposta del ministre de Justícia a una interpel · lació al Congrés dels Diputats, per la qual anuncia que "partits i sindicats podran ser condemnats penalment". UGT manifesta que:
1. El marc legal vigent regula perfectament el règim de responsabilitats dels sindicats. No hi ha llacunes de cap tipus. Està recollit bàsicament en la Llei orgànica de llibertat sindical. És una llei de 1985 que desenvolupa el dret constitucional de la llibertat sindical i que estableix la regulació aplicable a entitats de rellevància constitucional com són els sindicats: institucions bàsiques de l'Estat Social i de Dret. No hi ha res d'excepcional en això, ni suposa cap privilegi. No hi hauria democràcia sense sindicats lliures. A sindicats i organitzacions d'empresaris els correspon, conforme al'article 7 de la Constitució, la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Però els comentaris del Sr Gallardón es restringeixen als sindicats ometent tota referència a les organitzacions patronals, la qual cosa és molt significatiu.
2. La reforma anunciada pel titular del Ministeri de Justícia té per finalitat incidir sobre les accions de protesta i oposició a les polítiques públiques del Govern del Partit Popular, en la mesura que aquestes es desenvolupen a través de l'exercici dels drets constitucionals de vaga, reunió i manifestació, i en vista del notable increment del descontentament ciutadà. El Govern sap que els sindicats lideren costat d'altres moltes organitzacions i entitats ciutadanes de la societat espanyola la contestació a les seves polítiques, i podria tenir la intenció de dificultar aquestes accions.
3. Tenim algunes pistes significatives. Primer. Ja vam escoltar aquestes pretensions coincidint temporalment amb l'anterior convocatòria de vaga general contra la reforma laboral del Partit Popular, havent tractat a més de convertir el desenvolupament pacífic de la vaga en un problema d'ordre públic. D'altra banda, hem estat testimonis de la gravíssima repressió policial ordenada pel Ministeri de l'Interior en el present any, sense parangó en tota la història de la democràcia, davant les accions de protesta. A més, hem conegut l'extensió de la responsabilitat sancionadora als promotors de manifestacions a través de les xarxes socials per actes aïllats delictius realitzats per persones o grups. Es podria, per tant, en el cas de sindicats i altres entitats ciutadanes, fer-los responsables penalment, i en particular als seus òrgans directius, pels delictes comesos per individus o grups aïllats durant els actes de protesta, i per a això caldria reformar el Codi Penal, encara que tingui això difícil encaix constitucional.
4. El Govern i el Partit polític que el sustenta desenvolupa una pertinaç tasca de deslegitimació del fet sindical. Són reiterades les al · lusions a inexistents situacions de privilegi, com apareix a la nota de premsa del Ministeri de Justícia, que justificarien artificiosament reformes restrictives de drets. La modificació operada en el Codi Penal a què fa referència el Sr Ministre, sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques va omplir al seu dia un buit en les responsabilitats per delictes econòmics en l'àmbit de les empreses que no té res a veure amb l'exercici dels drets de vaga, reunió i manifestació. Els sindicats compleixen les lleis i ni una sola norma els exonera del seu compliment, com sí que ha permès el Govern amb els presumptes defraudadors fiscals per exemple. El titular del Ministeri ha fet davant l'opinió pública una injusta acusació contra els representants dels treballadors (i als seus afiliats i treballadors que els donin suport), als quals es criminalitza sense raó, ja que cap d'ells estan o han estat per sobre o al marge de les lleis ni l'han pretès mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada