dimarts, 18 de setembre del 2018

100 DIES , DE LA IMPREVISIÓ A LA IMPROVISACIÓ

Diuen els que compten dies que ja en portem 100 d'un nou Govern a la Generalitat. El que voldria fer en aquest article avui és analitzar com veig que han anat les coses en els 100 primers dies al Departament d'Ensenyament.
Primer de tot, vull manifestar la meva perplexitat, i si voleu amb un toc d'ingenuïtat, al constatar que contràriament a les meves expectatives, la consellera Rigau està adoptant les mateixes formes que l'anterior Govern  pel que fa a les relacions amb els sindicats del professorat.
Davant d'una situació delicada econòmicament parlant, hauria estat molt bo que els responsables de l'Administració educativa s'haguessin reunit amb els sindicals representatius per exposar la situació i veure quins camins es podien emprendre, quines complicitats es podien establir, o quines qüestions es podien realment negociar per arribar a un acord encara que fos a llarg termini.
Malauradament no ha estat així, tot i que en una reunió d'urgència a la que se'ns va convocar juntament amb altres entitats de la comunitat educativa, per explicar-nos la primera retallada, la de les subvencions a les activitats complementàries de la Setmana Blanca, es va parlar de la conveniència del  diàleg i el consens.
A partir d'aquí, les actuacions dels responsables educatius s'han centrat en com i de quina manera aplicarien les restriccions pressupostàries. A hores d'ara ja sabem que les dotacions pressupostàries dels instituts públics es veuen retallades entre un 20% i un 35%, comprometent el normal funcionament de la tasca educativa. Ja sabem que s'han aturat els projectes de construcció de centres nous i especialment els instituts-escola que estaven compromesos. Ja sabem que es frena la implementació del programa edu1x1 i que no es posa en marxa l'Agència d'Avaluació creada per la LEC. Ja patim que els majors de 55 anys deixin de tenir la reducció lectiva i que les places d'oposicions s'hagin reduït a la meitat.
Però hi ha més coses que preocupen i són precisament aquelles que encara no sabem: els globus sonda han actuat durant aquests mesos a través dels mitjans de comunicació: declaracions sobre increments lectius, no cobrir les baixes i permisos de menys de 15 dies, no cobrir les baixes produïdes per jubilacions, qüestionament de la sisena hora, etc.
I, per tant, podem parlar d'imprevisió i d'improvisació quan el que necessitem són certeses i projectes que tornin la confiança en el sistema públic d'educació.
Esperem que la reunió de la mesa sectorial mediàticament anunciada no ens porti més males notícies que les que la situació general de retallada en els SERVEIS PÚBLICS ens fan témer molt seriosament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada