ALFABETITZACIÓ A NICARAGUA

Durant el mes d’agost he tingut la sort i el privilegi de formar part de la CIVE (Comissión Internacional de Verificación y Evaluación) , la responsabilitat de la qual era visitar els municipis i les comunitats indígenes ( miskitos i mayangnas) en el Rio Coco- RAAN (Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord) de Nicaragua.
Havíem de verificar sobre el terreny que una mostra important de persones adultes havien après a llegir i escriure emprant el mètode “Yo sí puedo” .
Al final del procés de verificació i un cop elaborat l’Informe, es podria declarar lliure d’analfabetisme tota la Regió, coincidint amb el 30 Aniversari de la CNA la Cruzada Nacional para la Alfabetización. I tot això es va poder fer en una gran festa als municipis de Bonanza i la Rosita.
Després del triomf de la Revolució Sandinista, els nicaragüencs van ser capaços d’organitzar i dur a terme una creuada per lliurar el poble de l’analfabetisme que en aquell moment estava en uns percentatges altíssims sobre tot a les zones rurals i més marginades. Van ser multitud de brigades de joves estudiants i mestres els que van dur a terme aquesta gran acció.
Des de llavors l’alfabetització ha tingut molts alts i baixos. Després del període liberal tornen al poder els sandinistes i es torna a plantejar la necessitat de seguir al procés alfabetitzador.
Aquí és on juga un paper capdal l’AEPCFA ( Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) amb el mestre Orlando Pineda al capdavant.
Amb un important suport econòmic per part de l’Oficina de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, de la Universitat de Girona i amb la col.laboració dels membres de diferents entitats catalanes d’ajuda al desenvolupament, l’AEPCFA ha dut a terme una nova campanya d’alfabetització, aquest cop utilitzant el mètode “Yo sí puedo” en la RAAN.Per més informació podeu anar a http://aepcfagirona.blogspot.com/
La meva experiència personal ha estat molt enriquidora i positiva. Vaig formar part de la brigada que va treballar en el municipi de Bonanza i les seves comunitats mayangnas , Musawas i Suniwas. Allà entrem en contacte amb els mestres i els tècnics que han participat en la campanya, que han fet arribar els materials pedagògics , quaderns, teles , generadors...
Entrevistem els facilitadors, és a dir aquells joves que instruïts pels mestres han après a ensenyar als seus veïns i veïnes més grans amb el mètode “Yo sí puedo”. Entrevistem a les autoritats locals, jutges i síndics de les comunitats perquè ens donin la seva valoració i finalment li demanem als alfabetitzats , els homes i dones que han après a llegir i escriure en la seva llengua materna, el mayangna, que ens escriguin una frase en un full pautat. Les seves frases són recurrents: ens escriuen que estan agraïts al seu govern i als seus mestres que ho han fet possible, que volen continuar aprenent per progressar. Tots volen millorar el seu nivell malgrat les dificultats i la manca de recursos disponibles. Els mestres reclamen més formació, els estudiants possibilitat de continuar estudiant amb la beca corresponent, els iniciats en l’alfabetització, no perdre l’après i saber-ne més.
Caldrà doncs seguir treballant en projectes nous. S’hauran de definir i posar en marxa des del propis responsables governamentals en matèria educativa. L’AEPCFA segur que hi tindrà un paper primordial perquè el camí de lluita i solidaritat per l’educació popular és el seu persistent objectiu. De ben segur Catalunya seguirà amb la cooperació i l’ajuda. I en aquest futur de col•laboració la FETE-UGT també hi serà posant el seu granet de sorra. Veurem on fa falta tenir un gest de solidaritat i allà estarem com a sindicat de treballadors de l’ensenyament compromesos en fer del món un lloc on l’educació sigui l’eina que ens dur a l’alliberament personal i al progrés social.