En temps de crisi, eduquem per a la igualtat

DIA DE LA DONA TREBALLADORA 2012


En temps de crisi econòmica, eduquem per a la igualtat

Quan parlem de crisi hi ha qui pensa que la lluita per la igualtat ha de sortir de l’agenda de les prioritats i que si hem de retallar, perquè no fer-ho també de les polítiques actives per la igualtat entre dones i homes.

Nosaltres no ho creiem pas així, en temps de crisi no podem defugir d’una qüestió bàsica com és la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida. Des del món sindical més que mai hem de lluitar contra la discriminació i la integració plena de les dones a totes les esferes de la vida social , en condicions d’igualtat efectiva, per superar la crisi econòmica actual, ja que aquesta només se solucionarà si s’aprofita al màxim i de manera sostenible el potencial de tots els membres de la societat . I des del món de l’educació hem de seguir treballant per aconseguir que els infants i joves aprenguin a relacionar-se en igualtat. Educant podem posar la llavor per la igualtat de drets i la no discriminació per raó de sexe i per qualsevol altra raó.

La crisi econòmica actual evidencia el fracàs d’un model de creixement desequilibrat, alhora que proporciona l’oportunitat històrica de revertir-ho. Per a això és necessària la contribució de totes les persones, així com la planificació, ús i distribució equitativa de tots els recursos.

Les dones actualment s’incorporen amb normalitat al mercat de treball , la seva representació en llocs directius de l’administració no té el caràcter residual d’abans i el percentatge de dones joves amb estudis superiors està per sobre el dels homes (45,9% en front el 35,7%). I en canvi aquests avanços no han aconseguit superar les greus diferències que encara ens trobem en alguns aspectes com són la bretxa salarial i la dificultat en trobar feina per sobre la dels homes.

La taxa d’atur femenina segueix sent més elevada que la masculina. A més, les dones segueixen sent una clara majoria en les categories més precàries, tant pel que fa a l’ocupació (temporalitat, contractes a temps parcial, subocupació), com pel que fa a l’atur (de llarga durada, sense ocupació anterior, sense prestació d’atur).

Els seus ingressos i les seves pensions són molt inferiors i en molts casos inexistents, malgrat que treballen moltes més hores.

Amb la política de retallades els serveis públics es troben seriosament afectats, es retallen els pressupostos d’educació, de salut, de serveis socials, d’integració cultural, de foment per la igualtat de gènere.

Aquesta situació recau sobre les dones d’una forma més dura a través de tres camins:

Un pel fet de ser majoria entre les persones que més necessiten assistència.

Dos pel fet que es destrueixen molts llocs de trebal en l’àmbit assistencial majoritàriament ocupat per dones i finalment per ser les que minimitzaran a l’àmbit familiar la manca de recursos i serveis socials.

En definitiva, la situació de les dones com a col•lectiu és dramàtica, ja que la crisi es generalitza a tots els sectors però són les persones pitjor situades les que més la pateixen.



La Clau per aconseguir la igualtat recau en bona mesura que canviï la cultura de la conciliació La conciliació segueix sent una qüestió purament femenina. Al 2010, a pesar que cada vegada més està integrada en el mercat de treball , la dona dedicava a la conciliació 4,25 hores en front de les 2,28 hores de l’home . Al voltant del 48% de les dones no treballen o no busquen ocupació per estar a cuidant als menors o els adults dependents o altres obligacions familiars. En els homes aquest percentatge està en el 3,8%. A més els permisos i excedències per cura d’altres han estat sol•licitats en la pràctica totalitat per dones. A més són elles les que opten a les jornades reduïdes i als contractes a temps parcial.

Els educadors i educadores, el professorat ha de ser conscient d’aquest fet social i tenir molt clar que des de l’educació es pot revertir.

Què podem fer des de l’educació a les escoles i instituts? EDUCAR PER LA IGUALTAT per tal que ajudem a produir-se aquest canvi de cultura en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Però també per l’aprenentatge de les relacions humanes en base a una convivència pacífica , al reconeixement i al respecte mutu.

Els centres escolars són un dels espais privilegiats per aprendre a relacionar-nos en igualtat, és

Les pautes són:

1-En educació és fonamental utilitzar un llenguatge no sexista perquè:

• Les dones i les nenes necessiten reconèixer i ser reconegudes en les paraules que expressen la realitat, construint i transmetent el coneixement.

• La realitat de les dones i les nenes només es fa visible quan en els llibres de text i en els continguts escolars utilitzem el femení i el masculí.

• A través del llenguatge podem imaginar noves realitats, conjecturar altres maneres de fer les coses o d’interpretar el món. Per exemple, quan incorporem la paraula metgessa, ministra, cuidador o infermer s’obren noves possibilitats a professions que tradicionalment pertanyien a un o altre sexe, obrint portes a nous camins.

• És imprescindible la utilització d’un llenguatge que representi i estigui habitat per dones i homes per fer visible la seva contribució.



2- Es necessari seleccionar i desenvolupar els continguts escolars de manera que s’hi incloguin els sabers i l’experiència que les dones i els homes aporten i han aportat al coneixement humà.

3- Cal evitar els estereotips de gènere, perquè la relació educativa sigui autèntica i s’estableixi des del reconeixement únic de cada infant i de cada jove.

• Practicant l’observació de cada alumna i de cada alumne per saber com són realment, intentant superar les idees preconcebudes i estereotipades que tenim sobre el comportament de les noies i dels nois.

• No establint comparacions entre els alumnes d’un sexe i d’un altre .Utilitzar metodologies participatives i de treball en grup que els permetin aprendre a escoltar-se, col•laborar i aprendre de la resta dels companys i companyes, des del respecte i el reconeixement mutu.



4- Des de l’orientació podem contribuir a la igualtat. La orientació és un procés continu al llarg de tot el procés educatiu, que té com a objectiu el desenvolupament integral de les capacitats de l’alumnat, en relació amb les diferents opcions formatives, professionals i vivencials.

• Acompanyant als alumnes i les alumnes per a que triïn de manera responsable i lliure entre diferents opcions professionals , projectin el model vital que desitgen i siguin conscients de la importancia que té la responsabilitat compartida en la vida privada, la cura propia i el compromís actiu amb la comunitat.

• Subratllant la importància de la vida quotidiana en la construcció del projecte de cada persona. És important ensenyar-los que els treballs que genera la vida quotidiana són necessaris per viure i conviure, de manera que tant dones com homes han de realitzar-los amb responsabilitat compartida, aprenent a responsabilitzar-se de les seves pròpies necessitats i tenint en compte les de les persones amb les quals conviuen.



5- El centre escolar és un dels espais privilegiats per aprendre a relacionarse amb actituds de respecte i pau, resolent els conflictes de forma pacífica i enriquidora.

• Distingir entre “diferència” i “desigualtat”, ja que la seva confusió genera situacions de dominació / submissió i és font de conflictes i enfrontaments.

• És important recordar que la violència envers les dones es manifesta a través de molts tipus de conductes i no es limita a les agressions clarament manifestes, com insults o cops, sinó que abasta totes aquelles situacions de desigualtat i discriminatòries que habitualment apareixen com a formes de tracte quotidianes i normalitzades que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Moltes de les situacions de violència contra les dones es toleren com si fossin normals per tradició, costum que serveix de pretext o per a no donar-los la importància que tenen en considerar-les jocs o “coses de nens”. Per evitar aquestes situacions és fonamental fer visibles i nomenar aquelles conductes que d’una manera o altra atempten contra les nenes i les dones.

• Introduir en el currículum valors positius atribuïts a les dones, com per exemple la cura familiar, l’empatia, la cooperació, l’afectivitat, l’espai privat, i també valors positius atribuïts als homes, com són l’assertivitat, l’espai públic, l’autonomia …, de manera que les alumnes i els alumnes s’obrin a un món d’oportunitats i vivències i incorporin competències que tradicionalment pertanyien només a un o altre sexe.

• Ensenyar a resoldre conflictes de forma positiva, comprenent que la resolución no violenta dels conflictes que formen part de la vida quotidiana de les persones pot ser una font d’aprenentatge i de creixement personal.

En definitiva, l’esperança d’un món sense desigualtats està en les noves generacions i els educadors hi tenim molt a fer , tenim eines , només les hem de de fer servir per projectar a través dels nostres alumnes un futur on homes i dones tinguem els mateixos drets.Tenim a més el repte de formar persones critiques amb el món que els envolta i amb capacitat de transformar el seu entorn basant-se en els valors de la igualtat de totes les persones.

Avui dia de la dona treballadora des de FETE-UGT volem posar de manifest la necessitat que mestres i professorat de secundària rebi formació inicial i continuada específica sobre educació per a la igualtat. Amb el nostre projecte hi volem col.laborar.