QUINA VALORACIÓ EN FEM?
Un cop estudiats els pressupostos generals de l'Estat dedicats a Educació podem concloure que recullen unes retallades significativess que afecten molt negativament a l'Educació del nostre país.
En primer lloc, contemplen per tercer any consecutiu una congelació salarial de les retribucions dels empleats públics, una congelació salarial teòrica que, en la pràctica, es transforma en una reducció salarial si tenim en compte l'increment de l'IRPF.
FETE-UGT rebutja aquesta reducció en la percepció líquida de les retribucions. Recordem que el maig de 2010 el professorat de l'ensenyament públic ja va patir una retallada en les seves retribucions en una mitjana d'un 5% i la congelació salarial per a l'any 2011 i 2012 juntament amb la desaparició de la paga extraordinària de desembre segons les mesures adoptades el juliol de 2012.
Aquesta congelació salarial, per tercer any consecutiu, suposa una pèrdua del poder adquisitiu en més d'un 10% des del 2010; és una mesura injusta que fa recaure el pes de LES RETALLADES , un cop més, sobre un dels col · lectius de treballadors més castigats del nostre país i que situa la capacitat adquisitiva dels professors en termes de l'any 2000.
En primer lloc, contemplen per tercer any consecutiu una congelació salarial de les retribucions dels empleats públics, una congelació salarial teòrica que, en la pràctica, es transforma en una reducció salarial si tenim en compte l'increment de l'IRPF.
FETE-UGT rebutja aquesta reducció en la percepció líquida de les retribucions. Recordem que el maig de 2010 el professorat de l'ensenyament públic ja va patir una retallada en les seves retribucions en una mitjana d'un 5% i la congelació salarial per a l'any 2011 i 2012 juntament amb la desaparició de la paga extraordinària de desembre segons les mesures adoptades el juliol de 2012.
Aquesta congelació salarial, per tercer any consecutiu, suposa una pèrdua del poder adquisitiu en més d'un 10% des del 2010; és una mesura injusta que fa recaure el pes de LES RETALLADES , un cop més, sobre un dels col · lectius de treballadors més castigats del nostre país i que situa la capacitat adquisitiva dels professors en termes de l'any 2000.
En segon lloc, la reducció de l'oferta d'ocupació pública que fixa per a Educació un 10% de taxa de reposició d'efectius, suposa una reducció dràstica comparada amb la fixada per a l'any 2011, que va ser del 30%.
FETE-UGT manifesta el seu rebuig a aquesta mesura perquè implicarà l'augment de la temporalitat i de la precarietat en el sector educatiu i perquè suposa la ruptura del compromís adquirit en la LOE de reduir el percentatge de professorat interí en els centres docents, amb l'objectiu de no sobrepassar el límit màxim del 8% establert, de forma general, per a la funció pública. Amb una taxa de reposició tan minsa, al costat de la porta oberta per la reforma laboral per a l'acomiadament, no es pot garantir una correcta prestació dels serveis públics educatius.
FETE-UGT manifesta el seu rebuig a aquesta mesura perquè implicarà l'augment de la temporalitat i de la precarietat en el sector educatiu i perquè suposa la ruptura del compromís adquirit en la LOE de reduir el percentatge de professorat interí en els centres docents, amb l'objectiu de no sobrepassar el límit màxim del 8% establert, de forma general, per a la funció pública. Amb una taxa de reposició tan minsa, al costat de la porta oberta per la reforma laboral per a l'acomiadament, no es pot garantir una correcta prestació dels serveis públics educatius.
En tercer lloc, pel que fa a les partides concretes que s'han retallat destaquem:
• La pràctica desaparició dels Programes per a la formació permanent del professorat.
Aquest programa atén l'organització de programes de formació permanent del professorat de caràcter estatal, dirigides a professors de tots els ensenyaments que regula la LOE.
Dins d'aquest programa han desaparegut els Plans territorials de formació del professorat i les activitats de formació. Així mateix desapareixen les Aules europees British Council i TTA i les llicències per estudis.
La formació del professorat és fonamental i necessària en qualsevol política educativa. Les mesures preses per aquest Govern van en contra d'aquesta finalitat, ja que amb les retallades del 2012 juntament amb els d'aquest any, pràcticament porta a la desaparició d'aquest.
La formació del professorat ha d'aportar solucions als nous canvis i demandes. Per això amb aquestes retallades difícilment es pugui potenciar adequadament una formació permanent que han de rebre els docents per donar resposta a les dificultats amb què es troben. S'han de potenciar i afavorir models de formació en el centre educatiu adreçats a formar els docents en les millors pràctiques, ampliant l'oferta formativa i creant espais de col · laboració i intercanvi. També cal millorar la qualitat de la formació inicial.
• Eliminació del Pla de Reforç, Orientació i Suport (PROA)
Aquest programa pretenia la millora dels resultats educatius mitjançant canvis en l'organització i el funcionament dels centres.
Estaven dirigits a contribuir a una major igualtat d'oportunitats educatives, disminuint els efectes de les desigualtats derivades de carència d'origen social, cultural i educatiu de l'entorn en què es troba l'alumnat i els centres, tant de Primària com de Secundària.
El nostre sindicat reclama que aquest programa no sigui suprimit i que mantingui el seu caràcter compensatori de les desigualtats i dificultats que presenta l'alumnat, permetent incloure canvis en l'organització del seu temps de treball i de lleure. S'ha de tractar d'afavorir canvis globals que afecten tant a l'àmbit educatiu com a la millora de la implicació de les famílies, rebent la resposta educativa més eficaç i ajustada a les seves necessitats.
Aquesta desaparició suposa la pèrdua d'un gran nombre de llocs de treball per al professorat, que ja queda reflectida en la reducció de despeses de personal per a funcionaris en el Programa d'Educació Compensatòria, amb una reducció del 53,56%.
• Beques i ajuts a estudiants.
Entre les polítiques de compensació de desigualtats en educació hi ha la política de beques i ajudes a l'estudi que s'orienta tant a possibilitar l'accés i continuïtat dels estudis als que no tenen els mitjans necessaris, com a ajudar els escolars necessitats d'una atenció més particular, garantint la igualtat dels ciutadans en el dret a l'educació.
Amb les retallades soferts en l'actual pressupost, FETE-UGT considera insuficients la quantitat destinada a beques i ajudes a l'estudi en tots els nivells.
Si a això afegim, en l'àmbit universitari, l'enduriment dels requisits per obtenir i mantenir una beca que ha establert el Govern, la reducció de les mateixes serà major. Aquestes retallades juntament amb la pujada del cost de les taxes universitàries faran gairebé impossible que els ciutadans amb més dificultats puguin accedir a aquesta educació superior.
FETE-UGT considera que el Govern i les administracions educatives han d'augmentar el nombre total de Beques i Ajudes a l'estudi en tots els nivells, així com l'augment de pressupostos per a aquestes, evitant la seva reducció i incrementar com a mínim la pujada de l'IPC per aquest any.
• Desaparició de les transferències corrents a comunitats autònomes per a la millora dels ensenyaments de llengües estrangeres (PIALE)
Aquest pla es va iniciar el 2006 i va donar lloc a la subscripció de 15 convenis amb diferents comunitats autònomes. Inclou mesures que permeten la millora dels instruments amb què compta el sistema educatiu, amb la finalitat de donar la resposta més adequada a les necessitats derivades de l'aprenentatge de llengües estrangeres.
Resulta contradictori que el Govern aposti per un ensenyament d'idiomes potent en la qual es contempla la possibilitat d'afegir una segona llengua estrangera en els darrers cursos de Primària, defensin l'ensenyament bilingüe i d'altra banda suprimeixi programes com l'indicat.
Aquest programa pretenia la millora dels resultats educatius mitjançant canvis en l'organització i el funcionament dels centres.
Estaven dirigits a contribuir a una major igualtat d'oportunitats educatives, disminuint els efectes de les desigualtats derivades de carència d'origen social, cultural i educatiu de l'entorn en què es troba l'alumnat i els centres, tant de Primària com de Secundària.
El nostre sindicat reclama que aquest programa no sigui suprimit i que mantingui el seu caràcter compensatori de les desigualtats i dificultats que presenta l'alumnat, permetent incloure canvis en l'organització del seu temps de treball i de lleure. S'ha de tractar d'afavorir canvis globals que afecten tant a l'àmbit educatiu com a la millora de la implicació de les famílies, rebent la resposta educativa més eficaç i ajustada a les seves necessitats.
Aquesta desaparició suposa la pèrdua d'un gran nombre de llocs de treball per al professorat, que ja queda reflectida en la reducció de despeses de personal per a funcionaris en el Programa d'Educació Compensatòria, amb una reducció del 53,56%.
• Beques i ajuts a estudiants.
Entre les polítiques de compensació de desigualtats en educació hi ha la política de beques i ajudes a l'estudi que s'orienta tant a possibilitar l'accés i continuïtat dels estudis als que no tenen els mitjans necessaris, com a ajudar els escolars necessitats d'una atenció més particular, garantint la igualtat dels ciutadans en el dret a l'educació.
Amb les retallades soferts en l'actual pressupost, FETE-UGT considera insuficients la quantitat destinada a beques i ajudes a l'estudi en tots els nivells.
Si a això afegim, en l'àmbit universitari, l'enduriment dels requisits per obtenir i mantenir una beca que ha establert el Govern, la reducció de les mateixes serà major. Aquestes retallades juntament amb la pujada del cost de les taxes universitàries faran gairebé impossible que els ciutadans amb més dificultats puguin accedir a aquesta educació superior.
FETE-UGT considera que el Govern i les administracions educatives han d'augmentar el nombre total de Beques i Ajudes a l'estudi en tots els nivells, així com l'augment de pressupostos per a aquestes, evitant la seva reducció i incrementar com a mínim la pujada de l'IPC per aquest any.
• Desaparició de les transferències corrents a comunitats autònomes per a la millora dels ensenyaments de llengües estrangeres (PIALE)
Aquest pla es va iniciar el 2006 i va donar lloc a la subscripció de 15 convenis amb diferents comunitats autònomes. Inclou mesures que permeten la millora dels instruments amb què compta el sistema educatiu, amb la finalitat de donar la resposta més adequada a les necessitats derivades de l'aprenentatge de llengües estrangeres.
Resulta contradictori que el Govern aposti per un ensenyament d'idiomes potent en la qual es contempla la possibilitat d'afegir una segona llengua estrangera en els darrers cursos de Primària, defensin l'ensenyament bilingüe i d'altra banda suprimeixi programes com l'indicat.
• Desaparició del programa de cooperació amb les comunitats autònomes per a la reducció de l'abandonament escolar primerenc.
L'objectiu d'aquest programa era reduir la taxa d'alumnes que abandonen el sistema educatiu sense la titulació de Secundària Obligatòria. La finalitat era la de mantenir l'alumne dins el sistema educatiu tant com la de recuperar el que ja ha abandonat la seva educació i formació.
Era un programa cofinançat Estat-comunitats autònomes i desenvolupava una sèrie de mesures preventives, d'orientació i seguiment, ofertes educatives amb programes i cursos específics que afavorissin la permanència en els estudis de joves amb baixa qualificació o sense.
FETE-UGT considera que l'índex d'abandonament escolar primerenc és un dels grans problemes educatius del nostre país i en conseqüència un dels problemes que hem de resoldre urgentment.
També ha estat un objectiu dels governs el reduir els índexs d'aquest abandonament. El 2011 l'objectiu europeu era la reducció del
14,4% al 10% el 2020. A Espanya amb un 31% d'abandonament escolar primerenc, l'objectiu era reduir a la meitat.
Indiscutiblement els nombrosos retalls soferts anteriorment, juntament amb aquest últim dificultaran la consecució d'aquest objectiu.
• Desaparició del programa per les noves tecnologies.
Aquest programa queda inclòs en el nou programa "Altres ensenyaments i activitats educatives". El 2012 comptava amb un pressupost de 50.437.000 d'euros, el 2013 i incorporat al nou programa queda pràcticament extingit.
Des de FETE-UGT considerem que això suposa un retrocés en la integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació en els centres educatius i la seva incorporació a la pràctica docent.
Sembla contradictori que es vulgui promoure l'ús de les TIC quan aquest programa s'ha retallat fins al límit de gairebé la seva desaparició.
És necessària l'adaptació de l'escola a les noves tecnologies per millorar la qualitat de l'educació i integrar a alumnes i professors en les noves demandes de la societat. Per això és necessari el manteniment, ampliació i millora de les infraestructures, formació del professorat i nous recursos educatius multimèdia amb un finançament adequat.
• Desaparició del Programa Educació Especial
En els pressupostos del 2013 aquest programa queda inclòs en "Altres ensenyaments i activitats educatives".
Comptava amb un total de 13,43 milions d'euros el 2012. Igual que el programa de Noves Tecnologies, el seu pressupost queda difuminat.
Considerem que és imprescindible proporcionar una educació de qualitat amb equitat, garantir l'adequada escolarització i atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i disposar dels mitjans necessaris perquè siguin capaços d'aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel · lectual, social i emocional.
Aquest alumnat ha de comptar amb suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. S'ha d'incloure també l'alumnat amb altes capacitats intel · lectuals.
FETE-UGT considera que amb aquestes retallades empitjorarà l'atenció d'aquest alumnat i la seva adequada escolarització.
La iniciació de l'educació especial molt jove, els programes d'estimulació precoç, el manteniment dels serveis d'orientació educativa, la dotació del personal especialitzat i de suport, la dotació dels recursos necessaris, entre altres, són mesures que permetran el desenvolupament màxim de les capacitats d'aquest alumnat i la seva inclusió educativa i social.
• Formació Professional
Dins de la Memòria d'objectius del programa "Educació Secundària, Formació Professional i Escoles Oficials d'Idiomes" es recull com a objectiu 2 "Disseny i desenvolupament d'un sistema de formació professional dual i incentiu de les pràctiques formatives en centres de treball".
Aquesta memòria recull que dins de la política governamental s'ha l'impuls de la participació de les empreses en l'oferta formativa a través d'un model de Formació Professional Dual.
Així mateix recull que per al curs 2012-13 tindrà una regulació de caràcter provisional tot esperant les modificacions de la LOMCE.
Com accions concretes s'assenyala que hi haurà una partida pressupostària destinada al desenvolupament de projectes de Formació Professional Dual a la comunitat autònoma, així com el desenvolupament de materials curriculars per a formació en centres de treball, accions d'informació i sensibilització per a empresaris i tutors d'empresa i implicació de les mateixes.
Des de FETE-UGT considerem que a l'hora d'implantar una Formació Professional Dual a Espanya, cal tenir en compte el perfil de l'empresa espanyola. La mateixa està formada per un 85% de petites i mitjanes empreses. Aquestes tenen més problemes que les grans a l'hora d'oferir places de formació. Per això considerem que l'important és incrementar l'oferta de places de formació professional, sobretot, en sectors emergents.
FETE-UGT reclama un major reconeixement social per a la nostra formació professional reglada i advoca per augmentar el nombre de titulacions, flexibilitzar més el pas del Grau Mitjà al Grau Superior i tancar el mapa de qualificacions professionals a través de l'experiència professional.
Valorem el fet de prioritzar en la formació de l'alumnat el procés de pràctiques i la implicació de les empreses en la formació, sempre que el control dels estudis depengui de l'Administració.
Finalment...
Les decisions que està adoptant el Govern i que obliga a complir a les comunitats autònomes de retallar la despesa social, amb l'excusa d'equilibrar els comptes de l'Estat estan imposant una agressiva política de retallades a l'estat de benestar i de forma particular a l'Educació.
Aquestes retallades porten com a conseqüència el deteriorament de les condicions de treball, la pèrdua del poder adquisitiu, la destrucció d'ocupació pública i la pèrdua de drets adquirits provocant l'empobriment de la població i una major desigualtat i exclusió social.
L'Estat de Benestar té la seva base en l'existència d'uns serveis públics de qualitat, universals, accessibles i que responguin amb eficàcia a les necessitats de les persones, sobre la base del principi d'igualtat. Així mateix tots els experts coincideixen que la despesa en Educació és la millor inversió possible per al futur dels pobles.
L'objectiu d'aquest programa era reduir la taxa d'alumnes que abandonen el sistema educatiu sense la titulació de Secundària Obligatòria. La finalitat era la de mantenir l'alumne dins el sistema educatiu tant com la de recuperar el que ja ha abandonat la seva educació i formació.
Era un programa cofinançat Estat-comunitats autònomes i desenvolupava una sèrie de mesures preventives, d'orientació i seguiment, ofertes educatives amb programes i cursos específics que afavorissin la permanència en els estudis de joves amb baixa qualificació o sense.
FETE-UGT considera que l'índex d'abandonament escolar primerenc és un dels grans problemes educatius del nostre país i en conseqüència un dels problemes que hem de resoldre urgentment.
També ha estat un objectiu dels governs el reduir els índexs d'aquest abandonament. El 2011 l'objectiu europeu era la reducció del
14,4% al 10% el 2020. A Espanya amb un 31% d'abandonament escolar primerenc, l'objectiu era reduir a la meitat.
Indiscutiblement els nombrosos retalls soferts anteriorment, juntament amb aquest últim dificultaran la consecució d'aquest objectiu.
• Desaparició del programa per les noves tecnologies.
Aquest programa queda inclòs en el nou programa "Altres ensenyaments i activitats educatives". El 2012 comptava amb un pressupost de 50.437.000 d'euros, el 2013 i incorporat al nou programa queda pràcticament extingit.
Des de FETE-UGT considerem que això suposa un retrocés en la integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació en els centres educatius i la seva incorporació a la pràctica docent.
Sembla contradictori que es vulgui promoure l'ús de les TIC quan aquest programa s'ha retallat fins al límit de gairebé la seva desaparició.
És necessària l'adaptació de l'escola a les noves tecnologies per millorar la qualitat de l'educació i integrar a alumnes i professors en les noves demandes de la societat. Per això és necessari el manteniment, ampliació i millora de les infraestructures, formació del professorat i nous recursos educatius multimèdia amb un finançament adequat.
• Desaparició del Programa Educació Especial
En els pressupostos del 2013 aquest programa queda inclòs en "Altres ensenyaments i activitats educatives".
Comptava amb un total de 13,43 milions d'euros el 2012. Igual que el programa de Noves Tecnologies, el seu pressupost queda difuminat.
Considerem que és imprescindible proporcionar una educació de qualitat amb equitat, garantir l'adequada escolarització i atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i disposar dels mitjans necessaris perquè siguin capaços d'aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel · lectual, social i emocional.
Aquest alumnat ha de comptar amb suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. S'ha d'incloure també l'alumnat amb altes capacitats intel · lectuals.
FETE-UGT considera que amb aquestes retallades empitjorarà l'atenció d'aquest alumnat i la seva adequada escolarització.
La iniciació de l'educació especial molt jove, els programes d'estimulació precoç, el manteniment dels serveis d'orientació educativa, la dotació del personal especialitzat i de suport, la dotació dels recursos necessaris, entre altres, són mesures que permetran el desenvolupament màxim de les capacitats d'aquest alumnat i la seva inclusió educativa i social.
• Formació Professional
Dins de la Memòria d'objectius del programa "Educació Secundària, Formació Professional i Escoles Oficials d'Idiomes" es recull com a objectiu 2 "Disseny i desenvolupament d'un sistema de formació professional dual i incentiu de les pràctiques formatives en centres de treball".
Aquesta memòria recull que dins de la política governamental s'ha l'impuls de la participació de les empreses en l'oferta formativa a través d'un model de Formació Professional Dual.
Així mateix recull que per al curs 2012-13 tindrà una regulació de caràcter provisional tot esperant les modificacions de la LOMCE.
Com accions concretes s'assenyala que hi haurà una partida pressupostària destinada al desenvolupament de projectes de Formació Professional Dual a la comunitat autònoma, així com el desenvolupament de materials curriculars per a formació en centres de treball, accions d'informació i sensibilització per a empresaris i tutors d'empresa i implicació de les mateixes.
Des de FETE-UGT considerem que a l'hora d'implantar una Formació Professional Dual a Espanya, cal tenir en compte el perfil de l'empresa espanyola. La mateixa està formada per un 85% de petites i mitjanes empreses. Aquestes tenen més problemes que les grans a l'hora d'oferir places de formació. Per això considerem que l'important és incrementar l'oferta de places de formació professional, sobretot, en sectors emergents.
FETE-UGT reclama un major reconeixement social per a la nostra formació professional reglada i advoca per augmentar el nombre de titulacions, flexibilitzar més el pas del Grau Mitjà al Grau Superior i tancar el mapa de qualificacions professionals a través de l'experiència professional.
Valorem el fet de prioritzar en la formació de l'alumnat el procés de pràctiques i la implicació de les empreses en la formació, sempre que el control dels estudis depengui de l'Administració.
Finalment...
Les decisions que està adoptant el Govern i que obliga a complir a les comunitats autònomes de retallar la despesa social, amb l'excusa d'equilibrar els comptes de l'Estat estan imposant una agressiva política de retallades a l'estat de benestar i de forma particular a l'Educació.
Aquestes retallades porten com a conseqüència el deteriorament de les condicions de treball, la pèrdua del poder adquisitiu, la destrucció d'ocupació pública i la pèrdua de drets adquirits provocant l'empobriment de la població i una major desigualtat i exclusió social.
L'Estat de Benestar té la seva base en l'existència d'uns serveis públics de qualitat, universals, accessibles i que responguin amb eficàcia a les necessitats de les persones, sobre la base del principi d'igualtat. Així mateix tots els experts coincideixen que la despesa en Educació és la millor inversió possible per al futur dels pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada