dimarts, 18 de setembre del 2018

DECLARACIÓ SINDICAL EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

Aquest setembre han tingut lloc en diverses comunitats autònomes de l'estat mobilitzacions en contra de les retallades en recursos i a l'atac que han sufert els professionals de l'educació per part d'alguns responsables polítics.A Catalunya hem fet mobilitzacions sostingudes des de fa molt de temps, des del primer dia que l'administració educativa va començar a aplicar la fòrmula de que retallar en serveis públics era sinònim de bona gestió econòmica.
Des de la UGT hem promogut la mobilització social en contra de les retallades en els serveis públics perquè entenem que només podem fer-hi front des de la conjunció de les forces socials i populars davant d'una governants incapaços de trobar altres maneres més justes i equitatives d'avançar en aquests moments difícils.


Els sindicats de l'ensenyament han fet públic aquests dies un manifest que us reprodueixo tot seguit:
Davant la gravetat de la crisi econòmica, evidentment no provocada pels treballadors i treballadores, tant el Govern Central com els de la majoria de les CCAA han procedit a una dràstica reducció del dèficit públic basada en retallar els recursos dels serveis públics d'educació i sanitat així com dels altres sistemes de protecció social.

En nom de la crisi, s'està produint un brutal atac al sistema públic educatiu, en aquest any 2011 es preveu, per al conjunt de l'Estat, una reducció de prop de 2.000 milions d'euros en els pressupostos educatius de l'Estat i de les comunitats autònomes . Aquestes retallades tindran conseqüències molt greus en l’educació i la formació de molts milers de nens, nenes i joves del nostre país i faran pràcticament impossible l'assoliment dels nous objectius educatius europeus per al 2020.

Amb aquestes dades, és difícil pensar que les administracions públiques donen a l'educació la importància que es mereix. S'ha instal.lat una miopia pràctica que considera els diners dedicats a educació no com el que és, una inversió justa, necessària i veritablement rendible, sinó com una despesa en bona mesura prescindible. Només des d'aquesta consideració errònia s'explica que el nostre país, amb importants problemes educatius, segueixi per sota de la mitjana europea en percentatge del PIB dedicat a educació. Així, la pròpia comissària d'Educació de la Unió Europea, Androulla Vassiliou, ha censurat explícitament les retallades de la despesa educativa duts a terme a Espanya en el present any.

Hi ha altres maneres més justes i equitatives de fer front a la crisi. Són possibles altres polítiques que no suposin l'abandonament dels principis de progrés que han fonamentat els èxits socials aconseguits en el nostre país.

I és precisament aquesta etapa de crisi la que ens brinda l'oportunitat de canviar el nostre model productiu, aplicant criteris i polítiques diferents que no considerin l'educació com una despesa retallable, sinó com una inversió prioritària que està en
proporció directa amb el progrés de les societats.

En aquest sentit, l'escola pública, al llarg de l'esdevenir històric europeu i en l'actual etapa democràtica espanyola, ha estat la primordial encarregada d'assegurar aquest dret fonamental i el principal agent per establir les bases d'un progrés social cohesionat.

Resulta doncs obligat dignificar l'escola pública i defensar-la de certes amenaces que al nostre país poden acabar relegant a un paper secundari que no garanteixi la igualtat d'oportunitats i una educació de qualitat per a tots i totes.
Perquè l'escola pública pugui seguir complint amb garantia les seves funcions cal que les administracions educatives:

1. Rectifiquin les actuals polítiques de retallades de la inversió educativa i, segons estableixen les nostres lleis, preservin l'Educació com un servei públic imprescindible per assegurar una sortida adequada de la crisi i per establir les bases d'una societat més justa i equitativa i d'una economia sostenible .

2. Estableixin mesures eficaces per superar els elevats percentatges d'abandonament i fracàs escolar, garantint les plantilles necessàries per a l'atenció a la diversitat de l'actual alumnat, prenent com a criteri base les necessitats reals dels centres i no la retallada de la inversió pública educativa.

3. Reconeguin en la pràctica que el professorat és el principal actiu de qualsevol sistema educatiu, tenint en compte que retallar el nombre de professors és atemptar directament contra la qualitat de l'educació.
Exigim respecte a la figura del professor i que les administracions proposin mesures de dignificació de la professió docent i no tirar-los a la societat sobre amb manifestacions desafortunades.

4. Garanteixin el dret a una ocupació digna a tot el col.lectiu dels treballadors i treballadores de l'educació, mantenint l'ocupació i donant una solució justa i immediata a les condicions de temporalitat i subocupació que pateix bona part del professorat interí dels centres públics.

5. Entenguin que cal mantenir el nombre de professors i professores que hi ha actualment, mitjançant adequades ofertes públiques d'ocupació i seguir amb la renovació de les plantilles docents a través de la pròrroga de les jubilacions LOE.

Només amb aquestes mesures poden preservar la qualitat i equitat de l'educació al nostre país, com un dret fonamental que constitueix, a més, la base per exercir la resta dels drets i que és l'element bàsic del benestar i del desenvolupament social i individual. Hem de tenir en compte que les conseqüències derivades de les retallades d'avui són la base de la deficient qualitat en l'educació de demà.

L'educació ha de ser l'aposta prioritària per superar la crisi. Tot això ens porta a plantejar la necessitat d'una àmplia mobilització de la comunitat educativa i de tota la societat per defensar les conquestes educatives adquirides en la nostra democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada