Aquest text el vaig escriure el mes de maig per participar en el concurs i amb la seva última versió he guanyat el concurs juntament amb tres persones més, un honor per mi. Estic molt contenta de poder participar així en aquest projecte.
:: Relació de les guanyadores i guanyadors del 1r Premi a l'Opinió Escrita, convocat per l'Agenda Llatinoamericana Mundial, amb el tema "Els drets humans":
- Marina Duset Panareda (Sant Celoni)
- Roser Font i Pi (Parlavà)
- Francesc-Xavier Soria
- Daniel Vidal Carretero (Girona)
(la participació ha estat al voltant d'una vintena d'originals)
LA DEFENSA DEL DRET A L’EDUCACIÓ.
L’EDUCACIÓ DE LES NENES HA DE SER UNA PRIORITAT EN L’AGENDA 2015
Les lleis internacionals i de la major part dels països reconeixen els drets dels infants però encara hi ha molt a canviar arreu del món. La pobresa i les guerres exclouen els infants de l’escola i encara més a les nenes i joves.
Vivim en un món on els diners són els que marquen la pauta. La política neoliberal de les institucions econòmiques han fet acte de presència en el debat i l’han tergiversat. La formulació del DE s’ha convertit en la formulació de la necessitat de recursos de les proves d’èxit internacionals d¡establiment de rànkings, d’inversions centrades en la preparació de “capital humà” que cal preparar per les demandes de mà d’obra més o menys qualificada que necessita un mercat laboral lligat al creixement econòmic més enllà de les persones i els seus drets. L’educació primària s’ha abandonat per amplis sectors de població ( pobresa, marginació, sistemes de castes, indígenes, discapacitats, conflictes armats…) i l’educació secundària en termes generals s’ha mercantilitzat. Aquest és a grans trets el punt on ens trobem, però volem parlar de drets i de la seva defensa sense pausa.
El dret a l’educació , en endavant (ED) , és un dret humà reconegut internacionalment el 1948 en la Declaració Universal dels Drets Humans. Posteriorment , el pacte internacional per l’educació s’ha plasmat en altres tractats de gran importància com son la Convenció contra la Discriminació en l’Educació de la UNESCO ( 1960), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials y culturals (1966) i la Convenció dels Drets del Nen. En tots ells els Estats signants reconeixen el dret dels infants a l’educació i es comprometen a promoure la igualtat d’oportunitats i de tracte a través, sobre tot, de la implementació de polítiques encaminades a la universalització de l’educació primària.
A l’any 2000, la ONU formula “Els Objectius del Mil•lenni” per al 2015. L’objectiu 2 diu: Assolir l’educació primària universal. Estem a mitjans 2014 i és evident que l’objectiu no s’ha complert. Tot i que els objectius estan formulats, podem afirmar que el primer dret econòmic, social i cultural que és el DE , està marginat en l’agenda global. Observem com el dret “formulat” és contínuament “violat” pels mateixos governs que van signar els Tractats solemnement.
Es produeix la paradoxa que qui ha d’assumir la protecció del DE dels seus ciutadans, l’Estat, no solament no fa prou per fer-lo efectiu , sinó que sovint el viola amb mecanismes de denegació per manca de recursos o per processos d’abús de poder ( adoctrinament, segregació, exclusió…)
Primera constatació: l’activisme a favor del DE ha de partir de la base que els Governs poden canviar en relació a la garantía del dret i per això cal trobar la manera de provocar aquest canvi.
L’educació és un dret , però també és condició indispensable per obtenir els altres drets: dret a la salut, a la vivenda, a la seguretat, a un trebal
L’educació influeix en tots els resultats del desenvolupament humà, quan es garanteix milloren tots els altres drets , per contra, quan es denega els anul•la. Aquí rau la raó per la qual el DE ha de ser universal, tothom ha de poder accedir-hi sigui quina sigui la seva condició de partida, s’ha de respectar la no discriminació.
Segona constatació: La universalitat de l’educació només serà possible si els estats assumeixen l’obligació de fer-la efectiva.
Des d’un enfocament dels drets humans hem de dir, seguint les tesis de Katerina Tomasevski (1), que l’Educació basada en els Drets Humans implica garanties pel dret a l’educació, els drets humans en l’educació i la promoció de tots els drets humans a través de l’educació.
Des d’aquesta perspectiva l’educació hauria de preparar als nois i noies per a la participació política, hauria de millorar la cohesió social i fonamentalment hauria d’ensenyar que tots el éssers humans tenim drets. En definitiva: el propòsit central han de ser les persones , articulant els seus interessos i les seves necessitats.
Tercera constatació: Una educació universal pressuposa un sistema públic , gratuït i de qualitat. No ens deixarem robar les paraules i direm que la qualitat , condició innegociable per garantir el DE, necessita , seguint de nou K. Tomasevski, de quatre condicions indestriables: Accessibilitat ( tothom hi ha de tenir accés, sense discriminació de cap tipus); Assequibilitat ( escoles per a tothom, visquin on visquin); Acceptabilitat ( programes de bona qualitat, adaptats a les característiques culturals, mestres ben formats…); Adaptabilitat ( als canvis socials , per tant permanència en el temps).
Quarta constatació: no hem arribat a l’objectiu del mil•lenni i les nenes i joves continuen sent excloses de la escolarització en major grau que els nens i joves.
L’escolarització de les nenes es lliga sovint a l’eradicació del cercle viciós de la pobresa, encara que penso que la formulació hauria de ser pels dos gèneres si volem igualtat. Quan les dones tenen educació tenen accés a coneixements de salut i de nutrició, baixa la taxa de fertilitat i creix la seva participació en el treball i la política, acabant repercutint en el progrés i benestar comunitari. Encara que l’experiència empírica ens mostra que és amb l’educació secundària que s’aconsegueixen efectivament aquests objectius.
Per acabar vull fer èmfasi en aquest punt : tal com ha formulat recentment la IE (Internacional de l’Educació) es indispensable que l’educació de les nenes sigui una prioritat en l’agenda post 2015. Hem d’aconseguir que l’educació de qualitat estigui en el centre de les decisions polítiques, pel desenvolupament i per justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada