El dissabte 7 de novembre vaig assistir a la gran manifestació estatal #7N Contra les violències masclistes convocada per les organitzacions feministes del país i en la que han assitit moltes associacions d,arreu dels territoris, partits polítics i sindicats.
Milers de persones s,han concentrat al centre de Madrid amb múltiples pancartes de totes mides i formes exhibint el color violeta i denunciant totes les formes d,opressió masclista.
El feminisme reclama un pacte d,Estat per acabar amb aquesta lacra social. Més enllà de les lleis vigents en el codi penal cal actuar amb molta més contundència tant en instàncies policials com judicials.
Aquests dos dies a Madrid he compartit carrer i taula amb un grup de dones activistes que per les seves professions coneixen bé de què estem parlant quan es tracta de igualtat, de polítiques d,igualtat i de lluita contra el patriarcat.
Les advocades ens explicaven que en casos de violència contra les dones hi ha molt poques sentències condemnatòries. Que moltes vegades els jutges es limiten a posar un ordre d,allunyament i uns dies de serveis a la comunitat. Costa molt d,explicar- deien- perquè l,entremat de proves psicològiques, informes psicosocials, que intervenen en un judici és complexe i opac, moltes vegades, incoherent amb la realitat de la dona i sovint no es posa de part d,ella. En un judici pots trobar-te fàcilment amb tergiversacions que culpabilitzen a la dona per haver permés ésser maltractada. Són pràctiques que s,haurien de denunciar però que el fer-ho requereix estudiar i posar a la llum documentació que sovint no és tant fàcil d, aconseguir.
Deien que començaran un treball de visibilització de les sentències que es dicten c
Les polítiques feien esment a la necessitat de dotar de recursos les polítiques d,igualtat. Els drets de la igualtat entre homes i dones s,han de fer efectius en tots els àmbits i ja sabem que les dones amb més vulnerabilitat social també són les que més exposades estan a la discriminació, a la invisibilització social, formes de violència subtil que fa un mal que no es veu, però que deixa rastre a qui el pateix. Per tant fan falta molts més recursos que els que actualment es destinen per part de les administracions públiques per a les polítiques de protecció i inserció sociolaboral de les dones.
Les sindicalistes ens parlaven de la bretxa salarial i de tantes altres formes de discriminació com per exemple l,acomiadament per estar embarassada. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit i potser el que primer cal fer es prendre,n consciència i no acceptar com a normal això que dia a dia passa en el nostre entorn més immediat. Però hi ha un camí començat de denúncia que caldrà seguir fent amb més força encara per part dels sindicats.
Les ensenyants també tenim el nostre propi discurs, des de l,educació podem fer molt, la coeducació i la pràctica quotidiana de la igualtat en tots els àmbits de la vida, començant per les relacions que establim en el nostre entorn més immediat.
Aquests dies a la capital també he viscut allò que en podríem dir la confluència de moviments feministes. És evident que el feminisme no és ni molt menys un bloc compacte. Hi ha diferents abordatges en la qüestió de la defensa dels drets de les dones, de les polítiques d,igualtat. També estem en un moment en que les feministes dels anys 70 i 80 sostenen punts de vista que potser no comparteixen del tot amb les joves que s,incorporen als moviments participatius actuals. Crec que es molt bo i saludable que es facin diferents abordatges, però també crec que les joves han de llegir a les grans perquè elles han fet un treball profund de conceptualització. Les realitats socials canvien i ara la dona participa molt més en la societat que fa trenta o quaranta anys, però les situacions de desigualtat no s,han eliminat. Cal estar molt alerta perquè el patriarcat no s,ha abolit i utilitza noves formes de dominació, formes subtils que escapen a una mirada superficial.
Primer: les xifres. Cuántes morts provoca la violència de gènere?
Segon: concepte. Per què parlem de violències en plural. ( article nueva tribuna?)
Tercer: el manifest diu el que ha de dir.
Nota 2
He tornat a Torroella i penso que està passant respecte la violència cap a les dones i menors en el nostre municipi. per això m,entrevisto amb la coordinadora de làrea d,Acció social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada